dimarts, 17 de juny de 2014

RELATS CONJUNTS: Banyistes...

La nostre aportació a Relats Conjunts:


:




-Marie, demà t’hauràs de llevar a les set, que anirem a la platja.
-Marie, avui pots preparar l’ensaladilla i al matí arrebosses la carn, que serà més bona acabada de fer.
-Marie, posa a dormir els nens que demà han de matinejar.
-Marie, quan acabis de rentar els plats no t’oblidis de baixar les escombraries.
-Marie, vaig a dormir, no triguis a venir.
-Marie, que no vens?
-Mariezzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
                                               ***                                                
-Marie! Que no has fet cafè?
-Marie! Encara no has vestit els nens?
-Marie! Repassa-ho tot no t’oblidis res. L’altre dia van faltar tovalloles i el poal de la nena
-Marie! Va que es fa tard i trobaren molta gent, va, dona! Vas més lenta que una tortuga...
                                                     ***
-Marie! Desplega aquí mateix les tovalloles, que si està bé
-Marie! Vigila la Babette que s’està menjant la sorra
-Marie! Crida al Louis que està molt lluny i es perdrà
-Marie! Posa’m pomada a l’esquena
-Marie! Comença a preparar el dinar que ja tenim gana
-Marie! Ves al xiringuito a buscar-me una cervesa fresqueta
-Marie! Vaig a l’ombra a fer la migdiada, vigila als nens
-Marie! Comença a recollir que es fa tard.
                                                       ***                                              
-Marie! Sembles de mal humor, és clar a tu mai t’ha agradat la platja... Amb lo relaxant que és!
-Marie! Banya als nens i anem a dormir d’hora que estic cansat
-Marie! Que has fet per sopar?
-Marie! Me’n vaig a dormir, no triguis que t’espero, he,he, ja m’entens...
-Marie! Que coi fas que trigues tant! Tinc una cosa per ensenyar-te que t’agradarà...
-Antoine, ves a la merde!!! (això la Marie ho va dir molt baixet, per por de que la sentís, però molt de cor)
                                                  
                                                               :(

26 comentaris:

  1. Ja l'hi està bé...aquest no sap que una bona revolcada s'ha de treballar des de bon matí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest no sap res, ni ho aprendrà mai. Amb una mica de sort s'adormirà abans que la Marie hagi de passar per la pedra.

      Elimina
  2. Quines ganes de dir-ho ben fort!!!

    "Antoine, ves a la merde!!!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ganes en tenia, pobreta, però en aquells temps, no s'estilava.
      Sort que les coses han anat canviant.

      Elimina
  3. Jo crec que l'hagués engegat, com a molt tard, després del tercer Marie. Quina ràbia de paio, tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que hauria d'haver fet, però la Marie havia estat educada per ser una esposa modèlica. Una víctima, vaja...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Confio que amb el temps ho faci, però les dones fins fa poc estaven tan desvalgudes...i la Marie, li faltava empenta.

      Elimina
  5. quina paciència te la Marie!!!! Jo l' hi hagués dit molt abans

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'educació de l'època, nena, t'educaven per ser la minyona de casa. I el marit en un pedestal "ordeno y mando". Oi, que sembla impossible??? Doncs era així fins fa poc.

      Elimina
  6. Vols dir que hi ha dona que aguanti això?? :(
    Tot i dir-ho fluixet segur que va respirar una mica ... molt petita la mica.
    Segur que tu has acabat esgotada tan sols de pensar-ho.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui en dia un paio així no l'aguanta ni la més tonta ni la més enamorada. Afortunadament.

      Elimina
  7. Jo també penso que ha aguantat carros i carretes...El més trist és que encara n'hi ha algun d'aquests!
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Roser, dissortadament alguna en queda, però ara ja és més fàcil engegar els "antoines" a la merda cridant ben fort.

      Elimina
  8. M'imagino que no es tractava de la Marie Curie, perquè si no hagués experimentat amb la reacció de la pell a l'acció de les meduses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Marie Curie era massa llesta per cassar-se amb un pallús com aquest.
      Bona idea: meduses a la platja i a la muntanya, ortigues.

      Elimina
  9. Pregunta: Com es diu la dona d'Antoine? Us imagineu que fos a l'inrevés, la Marie hauria sortit per la finestra. Quina paciència! Molt bé

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resposta és Marie, una dona mig bleda, mig santa. L'Antoine ja l'ha calada i això té mal arreglo...
      Gr'acies per la visita i el comentari!

      Elimina
  10. haha, li ha gastat el nom i la paciència! Molt divertit, tot i que el rerefons sigui dur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El trist és que no és gaire exagerat. L'home era el reietó de la casa i la dona l'esclava per tots els menesters.
      Ara ja no queden gaires Maries...afortunadament.

      Elimina
  11. real com la vida mateixa .....molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tristament real, encara que avui en dia les Maries són més escasses, ja han après a fer-se sentir.

      Elimina
  12. Punyetes, quants anys han de passar encara pel divorci?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, Loreto, molts, masses... Clar que tot hi havent el divorci encara queda alguna Marie que aguanta més del que cal.

      Elimina
  13. Respostes
    1. I tant que s'ho mereix. La llàstima és que no s'atrevís a dir-ho CRIDANT!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...