-Marie, demà t’hauràs de llevar a les set, que anirem a la platja.
-Marie, avui pots preparar l’ensaladilla i al matí arrebosses la
carn, que serà més bona acabada de fer.
-Marie, posa a dormir els
nens que demà han de matinejar.
-Marie, quan acabis de
rentar els plats no t’oblidis de baixar les escombraries.
-Marie, vaig a dormir, no
triguis a venir.
-Marie, que no vens?
-Mariezzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
***
-Marie! Que no has fet cafè?
-Marie! Encara no has vestit
els nens?
-Marie! Repassa-ho tot no
t’oblidis res. L’altre dia van faltar tovalloles i el poal de la nena
-Marie! Va que es fa tard i
trobaren molta gent, va, dona! Vas més lenta que una tortuga...
***
-Marie! Desplega aquí mateix
les tovalloles, que si està bé
-Marie! Vigila la Babette
que s’està menjant la sorra
-Marie! Crida al Louis que
està molt lluny i es perdrà
-Marie! Posa’m pomada a l’esquena
-Marie! Comença a preparar
el dinar que ja tenim gana
-Marie! Ves al xiringuito a
buscar-me una cervesa fresqueta
-Marie! Vaig a l’ombra a fer
la migdiada, vigila als nens
-Marie! Comença a recollir
que es fa tard.
***
-Marie! Sembles de mal
humor, és clar a tu mai t’ha agradat la platja... Amb lo relaxant que és!
-Marie! Banya als nens i
anem a dormir d’hora que estic cansat
-Marie! Que has fet per
sopar?
-Marie! Me’n vaig a dormir,
no triguis que t’espero, he,he, ja m’entens...
-Marie! Que coi fas que
trigues tant! Tinc una cosa per ensenyar-te que t’agradarà...
-Antoine, ves a la merde!!! (això la Marie ho va
dir molt baixet, per por de que la sentís, però molt de cor)
:(
Ja l'hi està bé...aquest no sap que una bona revolcada s'ha de treballar des de bon matí.
ResponEliminaAquest no sap res, ni ho aprendrà mai. Amb una mica de sort s'adormirà abans que la Marie hagi de passar per la pedra.
EliminaQuines ganes de dir-ho ben fort!!!
ResponElimina"Antoine, ves a la merde!!!"
Ganes en tenia, pobreta, però en aquells temps, no s'estilava.
EliminaSort que les coses han anat canviant.
Jo crec que l'hagués engegat, com a molt tard, després del tercer Marie. Quina ràbia de paio, tu!
ResponEliminaAixò és el que hauria d'haver fet, però la Marie havia estat educada per ser una esposa modèlica. Una víctima, vaja...
EliminaMillor que li perdi la por !
ResponEliminaConfio que amb el temps ho faci, però les dones fins fa poc estaven tan desvalgudes...i la Marie, li faltava empenta.
Eliminaquina paciència te la Marie!!!! Jo l' hi hagués dit molt abans
ResponEliminaL'educació de l'època, nena, t'educaven per ser la minyona de casa. I el marit en un pedestal "ordeno y mando". Oi, que sembla impossible??? Doncs era així fins fa poc.
EliminaVols dir que hi ha dona que aguanti això?? :(
ResponEliminaTot i dir-ho fluixet segur que va respirar una mica ... molt petita la mica.
Segur que tu has acabat esgotada tan sols de pensar-ho.
Aferradetes :)
Avui en dia un paio així no l'aguanta ni la més tonta ni la més enamorada. Afortunadament.
EliminaJo també penso que ha aguantat carros i carretes...El més trist és que encara n'hi ha algun d'aquests!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Ai, Roser, dissortadament alguna en queda, però ara ja és més fàcil engegar els "antoines" a la merda cridant ben fort.
EliminaM'imagino que no es tractava de la Marie Curie, perquè si no hagués experimentat amb la reacció de la pell a l'acció de les meduses.
ResponEliminaLa Marie Curie era massa llesta per cassar-se amb un pallús com aquest.
EliminaBona idea: meduses a la platja i a la muntanya, ortigues.
Pregunta: Com es diu la dona d'Antoine? Us imagineu que fos a l'inrevés, la Marie hauria sortit per la finestra. Quina paciència! Molt bé
ResponEliminaLa resposta és Marie, una dona mig bleda, mig santa. L'Antoine ja l'ha calada i això té mal arreglo...
EliminaGr'acies per la visita i el comentari!
haha, li ha gastat el nom i la paciència! Molt divertit, tot i que el rerefons sigui dur.
ResponEliminaEl trist és que no és gaire exagerat. L'home era el reietó de la casa i la dona l'esclava per tots els menesters.
EliminaAra ja no queden gaires Maries...afortunadament.
real com la vida mateixa .....molt bo!
ResponEliminaTristament real, encara que avui en dia les Maries són més escasses, ja han après a fer-se sentir.
EliminaPunyetes, quants anys han de passar encara pel divorci?
ResponEliminaUi, Loreto, molts, masses... Clar que tot hi havent el divorci encara queda alguna Marie que aguanta més del que cal.
EliminaEt dono suport, s'ho mereix.
ResponEliminaI tant que s'ho mereix. La llàstima és que no s'atrevís a dir-ho CRIDANT!!!
Elimina