Sota l'aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre,
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.
ancoro la cuirassa. No faig nacre,
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.
Joan Margarit
"...sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
ResponEliminas'amaga en una escletxa de la roca."
Sublims aquests versos
A mi m'han colpit. Tot el poema el trobo magnífic.
EliminaOstras...i és que la punxa i la burxa negres no donen mai versos als que es diuen POETES. I que diguin...Margarit ho és, ell escriu sobre tot amb molta elegància.
ResponEliminaPSssst... tinc un autògraf seu! :-))
I jo també! Em va dedicar el seu llibre Joana.
EliminaCaram m'ha arribat a l'ànima això de "sóc el meu propi presoner"...
ResponEliminaPetonets.
És un poema que em va colpir. A vegades el preu que paguem per la nostra seguretat és massa alt.
EliminaA mi m'ha agradat més la foto .. que el poema :(
ResponElimina