Sota un sol
abassegador capcineja
la masia
endormiscada.
Silenci
sonor travessa la plana,
trèmol sorollós d’aire sec d’estiu
sobre camps sembrats
de daurada
grana.
Tot sembla
somniar a l’hora solana
sembrant de
sospirs els racons del riu.
Quietud en
el aire. És la migdiada.
S’assossega
el món, s’assossega l’anima
sota el
sol salvatge d’un dia
d’estiu.
Glòria
Assolellada la que ha fet avui, sort que ara ja s'està millor.
ResponEliminaBon vespre Glòria.
Malgrat la calor jo he passat un dia fabulós i molt ben acompanyada...per tu!
EliminaPetonets.
:·)
Ja recordo aquest poema... ;)
ResponEliminaSi. Era el de les "esses".
Elimina;S