divendres, 15 d’agost del 2014

Relats de la Carme: ENCARA HI HA CLASSES!

La nostra aportació a Relats estiuencs de la Carme.



-Mira, noia, a mi fes el favor de dir-me Coccinellidae, que és el meu nom autèntic, que si em tornes a dir “Marieta” amb aquest somriure tan maliciós que ara m’has fet et recordaré que ha tu t’anomenen xinxa pel molt que t’agrada xinxar. Apa!

                                                                  ;)

22 comentaris:

  1. No sabia com es deia aquesta bestiola, el teu relat és genial!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni jo tampoc, sort que el senyor Google ho sap tot!
      M'alegra que t'agradi, bonica!

      Elimina
  2. Ha, ha, ha... M'has fet riure, ben de gust, Glòria!!!

    Tan bonic que és el nom de marieta, però un somriure maliciós pot espatllar-ho tot.

    Moltes gràcies per participar, guapa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somriures maliciosos solen aixequen suspicàcies. I a vegades molesten molt.
      Estic contenta si t'ha fet riure, Carme. Sempre és un plaer participar en el que organitzes.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Elfree, devia de estar inspirada, que en ple mes d'agost ja és estrany...
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Cocci... doncs li costarà d'aprendre's el nom, a la xinxa, que em prou feines va acabar P3!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les xinxes no són gens estudioses, només pensen en xinxar i així els hi va, que ni sap que ella es diu Pyrrhocoris apterus!

      Elimina
  5. Ens estan sortint relats de confrontació, eh! Aquestes marietes acabaran malament si es segueixen discutint. Però és que la xinxa fa honor al seu nom, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la llargaruda fa cara d'antipàtica, amb raó l'anomenen xinxa. Però l'ha deixat ben planxada, no crec que continuï somrient maliciosament, no.

      Elimina
  6. Respostes
    1. A les xinxes si, però no és exclusiu dels insectes. A molta gent també els hi agrada...

      Elimina
  7. A mi m'agraden molt les marietes i el nom també...Quan se't posen a la mà les bufes i volen...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i fan pesigolletes a les mans. Que bufones!
      Marieta vola, vola!
      Petonets!

      Elimina
  8. Que llàstima, amb el que m'agrada a mi les i el nom de marieta. :D
    Genial el relat, m'ha fet somriure en una tarda avorrida d'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això m'alegra, Encarna, fer-te somriure és el millor afalac, que jo també en sé de les tardes avorrides d'estiu!
      Marieta és un nom bonic i és ben segur que ningú diu a hores d'ara "marieta" a un homosexual.

      Elimina
    2. Sempre protestant, ni amb el nom que ens han posat estem d'acord.
      M'ha agradat el teu microrelat.

      Elimina
    3. A mi el meu nom no em desagrada, i el teu és ben bonic. Però no a tothom li encerten. Ja noms que es presten a fer brometes poc gracioses...
      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...