dilluns, 27 d’octubre de 2014

CAFÈ (Zurich) SOL

Un altre relat pensant amb el Cafè Zurich.




Davant la seva insistència ella li va dir que es trobarien al Zurich dijous  a les cinc. Puntual, ell l’esperava assegut en aquell cafè sorollós i poc acollidor.
No es va presentar. La trucà moltes vegades i mai no contestava.
Va pensar que potser estava confós, havia dit “dijous” sense precisar quin. I va continuar anant al Zurich cada dijous puntualment a les cinc de la tarda.
Mentre, no parava d’enviar missatges i whatsapps al objecte del seu desig, missatges i whatsapps que mai van ser contestats.

Al cap de tres mesos per el cambrer, que era observador,  ja era un client habitual: “el senyor dels dijous a les cinc que pren un cafè sol sense sucre”. A les sis se'n anava.  


I al cap de tres mesos i mig a través dels vidres de la porta de les Rambles, finalment, la va veure entrar.
D'esquitllentes es va fer fonedís per la sortida de la Plaça Catalunya...

A ell no interessaven les dones fàcils.

                                                    :·<

28 comentaris:

  1. He he he, és que ja no era l'objecte del seu desig... o ja no era ell el subjecte d'aquell desig... I és que el pas del temps és implacable :) M'agrada, Glò!


    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és un cagadubtes o un tastaolletes, però un home així més val tenir-lo lluny.
      Gràcies, Gemma!

      Elimina
  2. Molt bo, Glòria, molt bo! En el mateix moment que té el que vol deixa de voler-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així hi ha moltes persones, que volen i dolen.
      Gràcies, Helena.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Loreto, tens tota la raó. Hi ha homes que necessiten un manual d'instruccions per entendre'ls.

      Elimina
  4. Abans he deixat un comentari però no sé si s'ha publicat... M'ha agradat molt! Aquest home ho tindrà molt complicat per trobar una dona, hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser en realitat ni la vol, la dona, potser el que li agrada en realitat és la emoció de conquistar-la.

      Elimina
  5. Coll.. vull dir caram, si a això li deia una dona fàcil... molt exigent veig jo aquest noi. Ara que, és per estar emprenyat. Almenys que gaudís de bones lectures tots aquells dijous mentre esperava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que està molt malament. I aquest paio, la veritat, em sembla que no sap el que vol.
      Crec que va aprofitar les estones per llegir "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus", però em sembla que no li va aprofitar gaire la lectura.
      O si...

      Elimina
  6. I a ella vols dir que li interessaven els homes amb trastorns mentals?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que ella no n'estava d'interessada. Gens. I que si anava al Zurich era per demanar-li que la deixes en pau.
      Potser per això va fugir ell, perquè ja s'ho veia a venir. Que trastornat estava, però tonto no ho era.

      Elimina
  7. Quins cafès més sols...sense sucre amb què amenitzar-los :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amargadot que era! Potser el que li agradava en el fons era està tan sol com el cafè.

      Elimina
  8. Jo almenys hagués fet un tastet, potser després canvia d'opinió

    ResponElimina
  9. Doncs si aquesta li sembla una dona fàcil, després que la fet ballar durat tres mesos...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, M.Roser, als homes no hi ha qui els entengui. I aquest encara menys
      Recordes el poema de Sor Juana Inés de la Cruz "Hombre necios..."?
      Petonets!

      Elimina
  10. Sembla ser que en aquest Zurich no hi passen mai coses normals, però si amb tres mesos li sembla fàcil... Un relat fresc i agradable.
    (abans he fet un altre comentari, semblat a aquest, però no sé si s'ha penjat o no)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ferran, pel teu comentari. Aquest és l'únic que he trobat.
      Imagino que si que en deuen de passar de coses normals al Zurich, però de molt més estranyes que les que inventem segur que també en passen.
      Ja saps allò de que"la realitat sempre supera la ficció".
      Una abraçada!

      Elimina
  11. Si troba que ella és una dona fàcil, ell és un home dificilíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He,he,he!
      Tens raó, un tipus molt estrany. Em sembla que és dels que els horroritza el compromís.

      Elimina
  12. Que fort! al llegir el text no havia entès que qui es feia fonedís era ell, pensava que era ella i que havia sigut una coincidència entrar al Zurich a aquella hora i en dijous. Evidentment, la frase final tampoc em quadrava i ara al llegir els comentaris ho he entès tot. Mare mevaaaaa!!!! quin tio!!!!!! Molt bo el relat Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, molt bon relat no ho seu ser si no l'havies entès :·(
      O és que llegeixes molt de pressa ;·D
      Un tio molt estrany, no sé si cagadubtes o poc decidit a iniciar una relació. També podria ser que tingues por de que ella anés al cafè a dir-li que la deixi en pau d'una vegada.
      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...