dissabte, 18 d’octubre de 2014

RELATS CONJUNTS: Joana D'Arc

La nostra col·laboració a RELATS CONJUNTS






La vida de la Joana D’arc era força avorrida, bé, d’avorrida no n’era, que de feina no en faltava, diguem que era monòtona. Envejava sovint a la seva germana, la Bernardette Soubirous que casada amb en Bonito de Clermont vivia al poble i tenien una cèntrica botiga que li permetia xerrar tot el dia amb els clients.
Ella, allà a pagès, vivint amb l’oncle Jacques Berthieu, que li donava més feina que ajuda, pocs al·licients tenia. Treball si: l’aviram, l’hort, el tros. El tros era ocupació de l’oncle, però ell en passava. Deia, mentre fumava la seva pipa, que el tenia al guaret i així  estava, erm. L'oncle tenia una sola afició: pintar figures a la façana del mas. I no ho feia malament. Va ser un precursor del graffitis.
Estava cansada, desmotivada, desanimada... Tot va canviar amb l’arribada de Felip Neri, que va passar per allí demanant feina. Malgrat les reticències de l’oncle la noia el va llogar, li aniria bé tenir uns braços joves i forts i si aquests braços eren el complement d’un jove bru i molt ben  plantat, millor encara.
A demés va resultar molt treballador, treballava al hort, treballava al tros i se la treballava a ella, amb la seva labia i els seus afalacs. I tenia iniciativa. D’ell va ser l’idea de plantar al tros que tenien erm unes llavors cànem que portava al sarró.  Va ser una molt bona idea: del cànem se’n aprofitava tot. De la llavor en feien olis, de l'estopa cordes i  si n’afegia les fulles al pinso de les gallines, posaven ous a desdir. Les vaques també semblaven molt més productives. Estaven pensant en fer formatges.
La Joana d’Arc ara ja és feliç, amb una granja tan pròspera i un home tan formós, tan espavilat i tan actiu, tant de dia com de nit, al costat. Ja no enveja ni a la Bernardette ni a ningú.

                                                                                      ;-)
 

15 comentaris:

  1. Ha, ha, ha... mira que m'has fet riure quan he llegit la Bernadette Soubirous!!!!

    AH!!! Si Felip Neri aixequés els ulls potser si que en comptes de ser capellà i sant s'estimaria més treballar per la Joana d'Arc i treballar-se-la al mateix temps... llàstima que no t'haguessin conegut a temps, perquè els hi organitzassis la vida. Hi haguessin sortit guanyat. Tots!!! La Bernardette també!!!!!

    Molt bo, Glòria, molt i molt divertit!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que fa pena la carona d'aquesta noia de la pintura! He volgut arreglar-li la vida i alegrar-se-la de passada.
      Tots els personatges del relat tenen nom de sants, el que no vol dir que ho siguin. ;D
      I al final tots mengen perdius!

      Elimina
  2. I tant que acaba bé el teu relat! M'atreviria a dir que molt bé. Com li ha canviat la perspectiva, aquest nou cultiu hi ajuda i molt. I el manso també. Que trapella ets quan vols, m'has fet riure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que pretenia, fer riure, somriure, si més no. El cànem li han canviat la vida. I al oncle també, que cada vespre se'n fuma una pipa.
      El manso també ajuda a que estigui contenta. I molt.

      Elimina
  3. un relat molt divertit i enginyós .......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un relat una mica poca-solta, però aquesta noia amb cara de patir tant em feia angunia. Li he volguda alegrar una miqueta!
      ;D

      Elimina
  4. Si ella podés, et comprava la història per tornar-la a viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santa Joana d'Arc estava enderiada en fer grans coses, la Joana de la meva historia només pretén ser feliç. I se'n surt força bé.

      Elimina
  5. Et puc confirmar les propietats del cànem per a l'aviram. El meu pare tenia coloms, i de tant en tant els obsequiva amb llavors de cànem. Les preferien a les veces, i criaven més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, això no ho sabia, m'ho he inventat. Quina gràcia!
      Les vaques més productives i els ous, de dos rovells.

      Elimina
  6. Molt bo Gloria... el que he arribat a riure ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia si publicar-lo, però com que no se'm ocorria res més, dons, apa!
      M'alegra que t'hagi fet riure, era el únic que pretenia.

      Elimina
  7. En Neri i na Joana han anat al gra (de la llavor de cànem) i s'han deixat de fer volar coloms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que, com queda demostrat és un gra molt productiu. I tots tan contents, fins el oncle, el que fuma en pipa.

      Elimina
  8. Llàstima! Que la Joana no arribes a temps de conéixer aquest Neri.
    Hahah m'ha agradat molt.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...