dijous, 27 de novembre de 2014

Relat. Les amigues: la Teodora

TEMPS DE CRISI





La Teodora ens va explicar entusiasmada el projecte de la seva filla: 
- Amb els diners capitalitzats de l’atur ha pensat obrir un centre de dia als baixos de l’edifici on viu. Hi ha un local gran per llogar . Al barri hi ha molts iaios i cap centre d’aquest tipus. Segur que serà un èxit! 
Ningú va dir res, encara que totes vam pensar que era un projecte arriscat. Però la Lola, que no se’n calla ni una, va voler fer constar la seva opinió. 
-Però Dora, la teva filla no veu que això és un disbarat! És una inversió molt important, fa falta molta instalació, molt condicionament perqué li donin els permisos. Digues-li que no s’enredi. Ella sempre ha trobat feina, la teva filla és una bona infermera. 
Però la Dora es va prendre molt malament aquest comentari i ja cap de nosaltres es va atrevir a dir res més.


El projecte va tirar endavant amb molts problemes, demora i més inversió de la prevista - aquí la nostra amiga va haver de col·laborar-  i finalment el Centre de Dia Albada es va inaugurar amb una petita festa sis mesos més tard del previst.
Els molts iaios, que segons la Dora, hi havia al barri es van fer fonedissos com a usuaris del flamant centre i del potencial de clients tan sols quatre s’hi van apuntar. Uns dies la Dora estava entusiasmada perquè tenien dues altes, però al cap de poc ens deia que un parell dels habituals els havien ingressat en una residencia. O havien traspassat. Ho deia així : “traspassat”…


Han passat dos anys i la cosa no rutlla.  La Dora està tant amoïnada que l’altre dia li deia a la Lola: 

-Tenies raó, no ens havíem  d'haver enredat en negocis en els temps que estem vivint. Ens crivellen a impostos i no fem ni per cobrir despeses. Temps enrere  en una família pare i mare treballaven  i es gastaven gairebé tota la pensió que l'avi cobrava en pagar un centre de confiança on estigués atés i entretingut. Ara, que tothom està a l'atur, asseuen els vellets davant del televisor perquè es distreguin. I  amb la pensió tapen forats i miren de malviure mentre no s’arreglin les coses. 

Totes vam pensar que la pensió de viduïtat de la Dora també devia servir per tapar forats de negocis ruïnosos. I ens vam entristir.

                                                                       


Pintura: Nacho Puerto

10 comentaris:

  1. !!
    Hi ha situacions que sembla que no tenen sortida. Alguna hi ha d'haver? Personalment no sé la resposta.
    Quan s'acabi la crisi potser tot es reactiva. I si abans s'acaba la corrupció, encara millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem vivint situacions que ja semblaven superades. Quants pares per avalar els fill es queden al carrer. Això és tristissim.
      Esperem que el temps ho arregli, perquè si ho ha de fer el govern...

      Elimina
  2. Llàstima que no rutlles , ja que era una molt bona idea...De vegades ens tallen les ales i no és just.
    Petonets, Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns anys erera potser si que hagués rutllat, ara moltes famílies van tirant com poden, contant amb la pensió de l'avi. Una pena.
      Petonets!

      Elimina
  3. En temps de crisi hi ha despeses que passen a un segon terme, i aquesta és una d'elles. Es van generar moltes necessitats que en realitat no ho eren, sinó que eren més aviat un luxe, però la gent se les permetia perquè eren bones solucions. Ara que no hi ha diners, es torna al que hi havia abans i prescindim d'alguns serveis creats en època de bonança. Tota la gent que va invertir en aquests serveis sí que està en crisi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una crisi a la que no es veu sortida. L'única solució és tirar portes avall, abans de perdre bous i esquelles.

      Elimina
  4. espero que tot això que ens estan obligant a viure s'acabi , tristesa i decepció .....hem de seguit intentant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que no hi ha mal que duri cent anys...ni persona que ho aguanti.
      Confiem en veure la llum entre tanta confusió.

      Elimina
  5. :( és una llastima. Però aquesta maleïda crisis acabara amb tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha acabat amb la il·lusió de molta gent, ens queda l'esperança. Confiem en que no ens la facin perdre.
      Tens raó, és molt trist tot plegat...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...