dilluns, 17 de novembre de 2014

RELATS CONJUNTS: Martells

La nostra col·laboració a RELATS CONJUNTS






A en Jeroni cada cop li agradava menys la seva feina de comercial. Quan era jove aixo de marxar el dilluns i no tornar fins divendres a casa tenia els seus al·licients, però ara se li feia feixuc. Ja tenia una edat i una dona bonica que l’esperava. A vegades sospesava canviar de treball per un de més tranquil, però la seva era una bona feina, tenia un bon sou i una cartera de clients immillorable, a la seva edat no trobaria res millor.

Feia tres mesos que, per acabar-ho d’adobar, l’empresa per la que treballava havia importat una quantitat ingent de martells de qualitat i a un preu molt interessant i no paraven de pressionar-lo perquè  acabes de col·locar l’estoc que tenien al magatzem. Havia provat de vendre'ls entre els clients habituals, petites industries, tallers modestos, però els martells no s’acabaven mai, semblava que criessin. A la nit tenia malsons i els veia en fileres interminables desfilant marcials marcant el pas de l’oca, mofant-se d’ell.

Per tal de perdre’ls  de vista i com que tenia molts contactes i relacions va començar a visitar empresaris de més envergadura i finalment va ensopegar amb la persona adient. Es va interessar pels martells i, ajustant una mica el preu, va dir que se'ls quedaria tots i més que n’hi haguessin.  En Jeroni va veure el cel obert, i , era dijous, un cap de setmana molt llarg per aprofitar. Va decidir tornar casa. Li daria una sorpresa a la seva dona.

La sorpresa la va tenir ell.

Va entrar sigil·losament a la saleta on es sentien sorolls i gemecs –la tele, va pensar ell-  amb una ampolla de cava a la ma i a l’altra l’únic martell que quedava, el de mostra. I com ja us heu imaginat va trobar a la seva bonica dona i al seu cap nus, de quatre potes a la catifa fent el que tots penseu.

L’impuls va ser irrefrenable. Amb l’ampolla de cava en va desnucar un i a l’altre li va obrir el cap amb el martell.  Després va trucar a la policia.

Ara, a la presó al tenen molt ben considerat, potser perquè a el director la dona també li posava les banyes i és comprensiu amb això dels crims passionals... Però de nit en Jeroni  segueix amb els malsons.  Ara  a la desfilada de martells si han afegix unes ampolles de cava que els victoregen.


                                                                                         :·(

30 comentaris:

  1. Sense saber-ho entrava a casa armat, i l'ocasió va fer l'assassí. Martell en mà comptava fotre un clau, però tot estava ja clavat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clavat, literalment. És comprensible que reaccionés de tan mala manera, tot i no ser un home violent.

      Elimina
  2. Quin gran relat, podria ser meu! Hahaha. Ho dic pel final tràgic, però déu n'hi do quina bona història t'has empescat amb aquesta corrua de martells. Em sembla que encara els somiarà una temporada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que el relat t'hagi agradat més que els tomàquets ;)
      No acostumo a matar els personatges, però quests martells són molt amenaçadors, donen mal rotllo i això és el que m'han inspirat.

      Elimina
  3. Hi hauria guanyat venent-se el martell a aquell client que els hi comprava tots, i després anar a compartir l'ampolla de cava, i una primícia important amb la dona del jefe.
    Ara no estaria a la presó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, segur que li hagués anat millor. I a la seva bonica dona i al cap també. Tots contents!

      Elimina
  4. Excel·lent material....en tots els sentits.

    Un petonarro! (Dring, plaf!) :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els martells de primera i el relat...doncs mira, ja ho veus...Ho he fet el millor que he sabut.
      Un petonarro que fa plaf ? Sembla una plantofada.

      Elimina
  5. Per clavar un clau necessitem un bon martell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són útils els martells i aquests son de bona qualitat.
      Clar que a el jefe d'en Jeroni no li feia cap falta, ja anava servit.

      Elimina
  6. Caram, m'agradaria veure la desfilada de martells i ampolles de cava dels malsons d'en Jeroni...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira el martells anaven molt marcials, molt convençuts i les ampolles estaven ben esbojarrades.
      Petonets!!!

      Elimina
  7. ostres!!!! quins mals sons... al menys el cava se'l begues!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, hi ha qui beu per oblidar, però en Jeroni des de que està a la presó s'ha fet abstemi.

      Elimina
  8. Aquesta foto, jo també la trobo de malson... Glòria, em sembla una molt bona interpretació i una molt bona història!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi, que si! Sincerament em pensava que no me'n sortiria, la proposta d'aquest mes és força difícil.
      M'alegra que t'hagi semblat bé. Gràcies Carme!

      Elimina
  9. El colmo d'un venedor de martells, una història molt ben construida!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He,he, ara recordo aquells acudits del "Cual es el colmo de un...astronauta: que su mujer sea lunática"
      Gràcies Sílvia, una abraçada!

      Elimina
  10. ves per on els martells van arribar finalment a temps de fer el fet....m'ha agradat moltíssim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els martells serveixen per moltes coses, ja ho veus!
      Gràcies,Elfree.
      :)

      Elimina
  11. Osti, quina por. Aquesta imatge el perseguirà tota la vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinistres. Una imatge que provoca malsons, oh, i tant!

      Elimina
  12. Respostes
    1. Martells i claus poden ser una combinació perillosa, ja ho veus!

      Elimina
  13. Quin cop, només falta que el cava sigui de 100 anys més junts.

    ResponElimina
  14. Crec que ell ja ho sabia, per això es va guardar un martell. Saps si el cap de la presó li va demanar el martell.
    Un gran relat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si que sospitava alguna cosa...la dona era molt bonica i el cap molt "tenorio" i el martell molt contundent.
      El martell el van confiscar com a arma homicida. No se si el director de la presó hi te accés.
      Gràcies, Alfonso!

      Elimina
  15. Sort que no duia tot el carregament de martells...


    d.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...