La meva filla Eva ha estat guardonada enguany en els Jocs Florals
de Calella amb l'Englantina.
En el seu poema l’Eva recorda l’exili de qui va tenir que deixar-ho tot enrere,
conservant, només, la esperança de tornar.
ABSENCIA
Sant Cyprien en Roussillon, 1939
Jo també vaig
marxar un vespre
i vaig caminar
nit enllà
duia la fe dins
la butxaca
i dins la butxaca
un forat
Exèrcit de tanta
tristesa
l’enyor encongit
a les mans
vencent cada
isarda carena
una nit de llavis
molt blaus
Lleuger era el
meu equipatge:
memòria, coratge,
dissort
l’honor i la meva
contrada
tot ben rebregat
dins el cor
Érem una
constel·lació
d’estels sense
cap univers
satèl·lits d’una
llibertat
engrillonada als
nostres peus
Maldant per un
punt cardinal
on jeure per
plorar-ho tot
on hivernar la
nostra història
i espolsar-ne
cada any la pols
Calia abandonar per viure
i viure per
abandonar
Quan el bressol
esdevé mort
i l’únic
somni és retornar
I al coronar el darrer cim
sanglotava el meu
primer adéu
darrer sadoll per
mes pupil·les
curulles del
paisatge teu
Jo vaig ser un
gra d’aquella sorra
a la platja de
Saint-Cyprien
que errant del
foc a les brases
em creia a
resguard del combat
Jo també vaig
deixar aquell vespre
un llibre antic
mig començat
i una llavor de
primavera
que no em va
poder esperar
I el meu riu, i
l’era i un mas
un fusell i un
bocí de pa
Enrere deixava el
meu poble
amarat de fel i de sang
No sabre mai dir
què vam perdre
ni tan sols sé
què vam guanyar
si vèncer vol dir
resistir
si viure vol dir
abandonar
Jo també vaig
tornar un matí
al meu riu, el
llibre i el mas
La mateixa pàgina
oberta
coberta amb
el polsim dels anys
I mai va ser
l’absència oblit
ans, un afany més
persistent
La llibertat del
meu país
De voler ser per
seguir sent
Eva Moreno Bosch
Un poema molt adient ara que tornem a veure milions de refugiats.
ResponEliminaEnhorabona a la teva filla per l'englantina
Si, malauradament l'exili segueix sent un tema de rigorosa actualitat.
EliminaGràcies, Xavier, li diré a la meva filla.
Quina sort que tens de tenir una filla que et segueix els passos!
ResponEliminaN'estic molt orgullosa. La veritat és que em cau la bava cada vegada que li donen un premi, i en té forces.
EliminaFelicitats per la part que et toca, Glòria.
ResponEliminaAquest poema, avui, toca la fibra més que mai i ens fa pensar i ens fa sentir malament davant la poca empatia i sensibilitat, quan ignorem el dolor dels nostres avis i pares, i, fins i tot, el nostre, pels camins de l'exili.
Gràcies, Teresa, per la part que em toca :-)
EliminaTens raó, tanquem els ulls i no volem veure tot el dolor i la injustícia que cada dia se'ns ofereix als nostres ulls. Un tema espinós i dificil de resoldre.
Moltes felicitats Eva, un poema que per desgràcia segueix sent actual...
ResponEliminaVeig que segueixes tots els Jocs Florals!!!
Petonets.
Gràcies, M.Roser, ens ha fet molta il·lusió.
EliminaJo ja fa temps que no envio res als Jocs Florals, escric poc i no sempre els meus poemes s'ajusten als temes. Ella si que hi va participant, i de sovint rep algun premi.
doncs cal felicitar-la que ho ha fet molt bé. És merescut
ResponEliminaGràcies, Joan, li diré de part teva.
EliminaEl poema va agradar molt al públic present, cal dir que el va recitar molt bé, amb molt de sentiment.
Molt maco, Glòria, felicitats per a ella i per la part que et toca, porteu la poesia a l'adn ;) estels sense cap univers, preciós
ResponEliminaHa, ha, a l'adn!
EliminaLa veritat és que em vaig animar a escriure quan ella va començar a fer-ho, si bé és cert que de joveneta "poetejava" sovint.
Cuions nena! porteu el talent a la sang! Felicita-la també de part meva!
ResponEliminaHa, ha, ha!
EliminaGracies, bonica, li ho diré de part teva.
Una abraçada.
M'he permès fer la mètrica de les estrofes, i totes tenen 8 síl·labes. Doblement la felicito a ella per la tasca de posar per escrit el dolor i la incertesa del tema, i de fer-ho amb mestria.
ResponEliminaADN guanyador, oitant!
petons a totes dues!!
Gràcies, Montse, l'hi diré de part teva. Jo no m'havia fitxat amb la mètrica.
EliminaAh, i gracies per la part que em toca!
;-)