dimarts, 22 de març de 2016

RELATS CONJUNTS: Punts de vista

La nostra participació a Relats Conjunts:





Els seus establiments eren els més prestigiosos del sector, tant per la qualitat del producte, que era excel·lent , com per l’assortiment de sabors - més de cent!- i la originalitat dels mateixos. Tenien gelats amb gust de baicon, d’escalivada i el de jalapeño, aquest últim es venia moltíssim.  Actualment estaven ultimant el de ceba de Figueres caramel·litzada i el de fabada asturiana. Les principals ciutats del país tenien sucursals de “El cucurutxo” i també totes les capitals europees. 

Se’n sentia orgullós, havia començat amb una sabata i una espardenya i s’havia convertit en l’amo del sector. El rei de les boles era ell, de les boles de gelat, s’entén…

Ara estava preparant el desembarc dels seus productes al mercat llatinoamericà, per això havia encarregat una imatge nova, trencadora i  agosarada, pel logo de les seves botigues i també un slogan nou, enlloc de “Plaer a la punta de la llengua”, ara seria:
                     “Goza con “El cucurutxo”, pagas poco y lames mucho”

En aquests gratificants  pensaments estava quan el seu secretari, en Fidel el va interrompre.
 - Senyor Recasens que diu el pintor, el senyor van Doesburg, que la imatge està invertida.
- Invertida?
       - Si, que el logo està cap per avall.

La placidesa del sr Recasens es va transformar en indignació.


-Digues-li a aquest pintamones que d’art en sabrà molt però que de cucurutxos el que hi entenc soc jo. I que amb el que m’ha cobrat poso la imatge com em surti...de les boles!

                                                                                                                                                                                     :-o


26 comentaris:

  1. Sí senyor! Això és una visió crítica de l'art, a qui se li ocorre posar un cucurutxo de cap per avall. Aquests artistes !!! M'ha fet riure aquest relat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, els artistes viuen en un món apart. No toquen de peus a terra, ja ho veus.
      Estic contenta si el relat t'ha fet riure, això és el que pretenia.
      ;-)

      Elimina
  2. Aquests artistes... a on anem a parar! Sort que els nostres empresaris tenen seny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'ls hi de parar els peus a aquets artistes, perquè amb un cucurutxo cap per avall, com es poden posar les boles de gelat a dintre?
      Pura lògica.

      Elimina
  3. Hahaha, m'encanta aquest final! Molt bona història, molt imaginativa, i és que amb aquesta imatge cal una mica d'imaginació, eh! Te n'has sortit de conya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estava del tot encallada, no se'm ocorria res...fins que he posat la imatge cap per avall. I tatxan! ha aparegut una idea.
      Estic contenta de que t'hagi agradat, XeXu.

      Elimina
  4. Si posa un a sucursal a Valls, podrà fer gelats de calçotada i a Sitges gelat de xató amb romesco.
    Al País Valencià...
    "cucurutxo de paella,
    per llepar-lo ell i ella"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bones les suggerències, Xavier, li faré arribar al senyor Recasens, tot i que a la carta de sabors el de romesco ja existeix.

      Elimina
  5. Un slogan molt divertit...A mi que no em treguin dels sabors tradicionals, xocolata, vainilla, nata, fastucs i barreges...
    Bona Setmana Santa, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi també, M.Roser, els gelats que m'agraden són els que tu dius. I el de coco, també m'agrada molt.
      Ara que alguns d'aquests sabors que semblen posats per fer riure existeixen. Mira aquí i ho veuràs:
      http://blog.edreams.es/17-sabores-de-helado-mas-extranos-del-mundo/

      Elimina
  6. Totaaaaaal, nina!!
    Si puc triar, el meu de xocolata. ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un clàssic el de xocolata! Així no et tempten els nous sabors que el Sr. Recasens s'empesca?
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  7. aquests triangles...vists així si que donen per llepar...i molt.
    Em poses un cucurutxo?

    ResponElimina
  8. Diuen que Kandinsky va descobrir l'abstracció veient un quadre seu cap per'vall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo fins que no he invertit la imatge no m'ha vingut cap idea pel relat.
      Helena, ets un pou de saviesa, si ens saps de coses!

      Elimina
  9. Molt divertit el relat i aquest enllaç... gelat de peix?? De puré de patata amb pèsols?? Flipant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sembla una presa de pèl? O una porqueria.
      :(

      Elimina
  10. follia gastronòmica i molta molta imaginació !!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt folls estem tots plegats! Amb el bons que són els gelats de xocolata, qui té ganes de menjar gelat de sardina?

      Elimina
  11. A molts artistes, com a aquest emprenedor mestre gelater no sempre se'ls entén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mestre gelater ho té claríssim: la punta del cucurutxo és posa avall, la boca amunt. On es posarien sinó les boles?.
      El que s'ha fet un embolic és el pintor.

      Elimina
  12. Molt imaginatiu, em llepo els llavis plens de xocolate.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo n'estic llepant un de romesco deliciós.
      Que vagi de gust, Montse!

      Elimina
  13. Una composició boníssima empastifada de xocolate.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A en Van Doesburg també li deuen agradar les boles de xocolata, al quadre n'hi ha forces: de xocolate negra de xocolate amb llet i alguna de festucs.
      ;-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...