dissabte, 3 de juny de 2017

"CATARSI"

Per fi funciona tot! Ho aprofito per compartir un poema.




Avui
el cel es un safareig de núvols
i els ulls hi submergeixen la mirada
La tarda
llisca mandrosament i, a voltes,
s'enganxa a les branques del meu arbre.

Immòbil
deixo calmosament que s'omplin de sorra
totes les cel·les de la meva ànima:

Tot enterrat
l'angoixa, la tristor, el foc de la passió
i amargues llàgrimes.
La solitud 
que ho corsecava tot, l'enyor, 
la enveja, la nostàlgia...

Resta 
tan sols a dintre meu la serenor.
I una buidor que espanta.
                                              
                                     Glòria     

12 comentaris:

  1. M,agrada molt aquest poema. Els anys ens ensenyen moltes coses. I fa pensar.

    Si el teu final pot semblar contradictori, amb la serenor que sempre considerem positiva i la buidor que sempre sembla negativa, he de dir que a mi cada cop m'ho sembla menys. Potser l'única sortida és aquesta acceptar-les les dues, tal com són i si van en un sol paquet, doncs apa! Tal qual.

    Dit això, des d'un punt de vista profund, tambè crec, Glòria que hi ha persones com tu, que mai no s'i stal·laran en la buidor, encara que dugui serenitat, encara que espanti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ens convé sentir la buidor, encara que ens produeixi vertigen, per poder-nos omplir de coses noves, de coses millors. Però reconec que no sempre és fàcil.
      Gracies, Carme, per la teva encertada opinió.

      Elimina
  2. El poema està dedicat a la manca d'internet?? Hehehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et puc ben assegurar, XeXu, que la manca d'internet no m'inspirava poesia, sinó paraules i pensaments que no són convenients compartir al blog.
      Hehehe!

      Elimina
  3. Molt bonic Glòria i molt filosòfic...Els nuvols de la foto semblan flocs gegants de cotó aferrats a les branques.
    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, per això la vaig escollir. Hi ha moltes fotos de núvols, però aquesta em va semblar la més adient pel poema.
      Petonets!

      Elimina
  4. Quan tot funciona es pot demanar més encara? Que segueixi així

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tot funciona és quan dic sincerament "Virgencita, que me quede como estoy".
      ;-D

      Elimina
  5. Em quedo amb el tot el poema. Principalment amb el començament: avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui: un full en blanc que tots esperem omplir de coses positives.
      Així sigui!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Estic d'acord, Helena, escriure és molt terapèutic, especialment poesia.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...