dilluns, 19 de juny del 2017

RELATS CONJUNTS: Un viatge accidentat

La nostra aportació a Relats Conjunts.





Doncs aquí ens teniu, amb les oïdes tapades amb cera i remant com a desesperats per sortir del parany de les sirenes. I nostramo, l'Ulisses, lligat al pal major per no tirar-se de cap a mar i anar a l'illa on són elles, el que representa una mort segura. Ja veurem si en sortim d'aquest mal pas, perquè des que hem salpat de Troia no guanyem per ensurts.

A mi em sembla que l'Ulisses li agrada això d'anar a guerrejar i passar aventures, més que no quedar-se tranquil·lament  a Ítaca a cuidant-se dels seus assumptes. És el que tenen els herois, que no saben estar-se quietes. Ja hem direu si és normal el sidral que s'ha muntat perquè la bella Helena va deixar plantat a l'estaquirot de Menelau, que ja es veia  que no feia per ella, un tros de dona com l'Helena amb aquell tita-freda. No és estrany que fugis amb el Paris, un jove molt ben plantat -i dotat- pel que diuen. Deu anys de guerra, de patiments i milers de companys morts per un atac de banyes!

I ara un via crucis per tornar a casa, que dubto molt d'arribar-hi, a totes les illes que topem fem parada i fonda. Hem trobar de tot i res de bo: gegants, fetilleres i ara les sirenes.

Que Zeus ens agafi confessats!

                                                                                                   ;-)

16 comentaris:

  1. I tot i ben confessats no serà fàcil arribar a bon port

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, no pinta gaire bé la cosa. Això de viatjar amb herois és el que té, no és pot estar mai tranquil.

      Elimina
  2. Molt ben trobat això de donar veu a un dels mariners. I és que, quan les pateixes en pròpia carn, les odissees no són mai tan heroiques com semblen. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi, tant, els herois passen a la posteritat i els mindundis que els acompanyen, sense pena ni glòria. Bé, de penes si que en passen un munt.

      Elimina
  3. molt bo !!!!! que Zeus ens agafi confessats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!
      Em sembla que el futur dels pobres mariners no ha Zeus que l'arregli.

      Elimina
  4. Ui, quantes guerres no es deuen haver produït per un atac de banyes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes, segur! Qualsevol motiu és bo per declarar una bona guerra. Vegeu sinó la Història.

      Elimina
  5. Ja és ben complicat el viatge cap a Ítaca

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Gràcies, Helena!
      Una mirada una mica irreverent a l'Odissea.

      Elimina
  7. Pobres mariners, pobra gent de totes les èpoques a mercè dels herois i dels cabdills... ja té raó, ja... que Zeus els ag vadi confessats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguir a un heroi és molt cansat. Acostumes a acabar malament i amb més pena que glòria.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...