diumenge, 3 de maig de 2020

MATERNAL

Avui es celebra el Dia de la Mare, tot i que em sembla una festa molt comercial - tipus dia dels Enamorats- m'anirà molt bé apriofitar-ho per compartir aquest poema que vaig dedicar a una mare jove.





T'ofereixo el meu pit
com coixí tendríssim  
on la teva galta 
trovarà repós.

Seran els meus braços
un bressol a mida
on acaronan-te 
gronxeré el teu són. 

Els meus ulls 
com dos sentinelles
sempre vigilan-te-
-de dia els teus somnis 
de nit el teu son-
perquè res no et torbi
ni et causi dolor. 

I serà per sempre,
de nit i de dia,
que per gran que et facis
o per lluny que estiguis
l'amor d'una mare
sempre es viu al cor.

                                                                     Glòria

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, XeXu, ja sé que això de la poesia no t'entusiasma, celebro que aquest t'hagi agradat.
      :-)

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Ai, les mares! Jo almenys ho sento així, imagino que com moltes. Penso que els pares també ho són de tendres, però ho expressen d'una altra manera.

      Suprimeix
  3. Jo no he sigut mare, però si ho fos m'agradaria dedicar-li un poema com aquest!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies!
      Segur que series una gran mare, Helena, no en tinc cap dubte.

      Suprimeix
  4. Molt bonic el poema, i molt apropiat pel dia, felicitats!
    Petonets, Glòria.

    ResponSuprimeix

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...