dilluns, 20 de juliol de 2020

TURISME?





Aquest matí he visitat al gestor. Està molt ben instal·lat en un despatx d'una finca regia a la Rambla Catalunya, prop de la Diagonal. Feia bon dia i tot baixant badava mirant aparadors i he pogut constatar que tots estan pensats pel turisme: botiga de roba, cafeteria, sabateria, restaurant, complements de moda, perfumaria, hotel, una altra botiga de roba... i així s'anava repetint tot el passeig fins a arribar a la Gran Via. Les  gran majoria d'establiments formen part de grans cadenes, que per tot arreu les trobes igual, calcades.

Cap ferreteria, cap merceria, tampoc drogueries ni papereries, cap botiga que faci "barri", vaja, resta, això si, la mínima expressió de l'antic Colmado Quilez, el de tota la vida. Han desaparegut els cinemes, queden els Bancs, una llibreria i un parell de pastisseries amb "solera", la Mauri i el Forn de Sant Jaume que ara té una terrassa d'on fa anys em van pispar el moneder. L'únic establiment centenari que reconec és el Bolivar, que prop de Consell de Cent llueix els seus esplèndids aparadors i, pel que sembla d'una excel·lent salut, l'últim bastió de tants establiments emblemàtics desapareguts.

Em pregunto: ens queixem del turisme, massiu, excessiu, invasiu, agressiu que converteix el Passeig de Gràcia en una mena de Port Aventura amb corrues de gent frisosa per contemplar l'obra de Gaudi i ara, aquest any que van mal dades, tothom es posa les mans al cap. En què quedem? A veure si ens aclarim. Quan es posen tots els ous en un mateix cistell és molt possible que quan caigui a terra es trenquin tots. Es viu del turisme. Tot està enfocat per complaure a uns visitants que vénen a passar un parell de dies. Abans érem una ciutat amb molta tradició industrial, ara poca indústria queda.

Per altra banda tants anys de bonança, tants anys de vaques grasses, tants i tants turistes entrant i sortint, no han deixat una mica de "coixí" per afrontar una temporada dolenta sense que tot se'n vagi a norris? Ningú a previst un "imprevist"? La veritat, no ho entenc. Demanaran ajuts després de tants anys de repartir-se beneficis? 

I això estava rumiant al costat del "Brou pensador", l'estàtua de Granyer, mentre a cua d'ull veia el monument de Joan Guell al xamfrà de la Gran Via i pensava que si un dia els hi dóna per treure a tots els "negreros" del seu pedestal pocs monuments quedaran d'aquella època a Barcelona.

Tot passejant pensava. I vosaltres que en penseu?

                                                     


P.S. Acabo de corregir aquest escrit i ja planeja sobre nosaltres l'ombra de nous confinaments. Les previsions optimistes sobre la calor i el Covid sembla que no s'han acomplert. Tot plegat és inquietant...

8 comentaris:

  1. Si treuen els negreros, que hi posin demòcrates. Especialment dones, que n'hi ha poques.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una bona suggerència, Xavier. Espero que algú aprofiti la idea.

      Suprimeix
  2. El turisme es el negoci més lucratiu, per tant dels pocs que es pot permetre pagar els lloguers al cotitzat passeig de gràcia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És veritat, Pons, el turisme a aportat molts beneficis, però ha encarit la vida de la ciutat, i molt. Al meu antic barri de Sant Antoni ja es comença a notar. Per exemple el ara anomenat passatge de Pere Calders abans només hi anaven els gossets a passejar i ara s'ha posat de moda i "és lo más de lo más".

      Suprimeix
  3. Que tens raó. Però Barcelona s'ha fet metròpoli, el centre viu del turisme, i els barris perifèrics són els que conserven una mica el caliu, tu vius a un que està ben viu. El cas és que Barcelona s'ha tornat com qualsevol ciutat europea, ni més ni menys. Pensada per visitar-la, no per viure-hi ni fer-hi vida. Tot això, és clar, va en contra dels veïns, però no és res que no hagin hagut de patir a tot arreu, em temo. De vegades penso que volem preservar allò que no és possible perquè va contra els signes del temps. I tot i això, ara es posen de moda les botigues de productes a granel, i de menjar sa. Qui sap si no està tot perdut. El cas és que el comerç i la vida a ciutat s'ha d'adaptar, si no està mort. Amb queixar-se no n'hi ha prou, has de saber ser competència dels gegants, oferint allò que no ofereixen i seduint perquè la gent no et deixi de fer servir. Per exemple, jo només compro llibres en llibreries petites, després d'una temporada de passar-me a l'FNAC (parlo de molts anys enrere). Era tot tan fàcil... però no, m'agrada anar-hi remenar i tractar amb les llibreteres. Doncs això, amb la resta d'establiment, que cadascú preservi els que més li interessin!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, XeXu, jo sempre he pensat que Barcelona era una ciutat molt europea encara que no l'hagués descobert el turisme. El turisme aporta molts beneficis però no veig que en general a nosaltres ens llueixi molt: retallades a Sanitat, encariment dels habitatges, etc...
      Posar els ous en un mateix cova és molt perillós, ho dic per experiència, perquè a casa no ens en va quedar cap, i n'hi havia forces.
      Sants és un barri amb molta vida i conserva un esperit que en altres barris no he trobat, però les botiguetes de tota la vida estan al voltant del merca i totes les plantes baixes que abans eren tallers o petits comerços s'han convertit en vivendes, la majoria sense cèl·lula d'habitabilitat, és clar.

      Suprimeix
  4. Tot plegat és inquietant i fa paranoiar. Segurament hi pot haver més morts a la carretera, i no per això deixem d'agafar el cotxe.

    ResponSuprimeix
    Respostes

    1. Estem immersos en una situació que ningú de nosaltres s'esperava viure. A la inquietud que el confinament genera s'afegeix el desconcert per les informacions contradictòries i les mesures que canvien d'un dia per l'altre. No és estrany que ens sentim angoixats.
      Aquest any potser no hi haurà tants morts a la carretera, però la covid-19 les compensarà amb escreix.

      Suprimeix

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...