Un poema de l'Eva, trasbalsador i bell.
de veure’m reflectida
en la buidor glacial d’aquestes fosses oculars
Tinc angoixa
que la sorra que mastego
no dreni als meus ulls i em faci una perla al pit
Tinc ràbia
del nacre que em creix com una crosta, ara mai
i em segella amb la fúria d’una ostra
Tinc joia
que no em tornarà a colpir el mar cruel
no sentiré el bes de sa blanca escuma
Que cap marea em porti.
Tindré pobre consol
de la ma que em desprengui de la roca.
Eva Moreno i Bosch
Sembla que el mar, no li porta bons records...
ResponEliminaSi, nena, quin patiment!
ResponEliminaPetonets!