diumenge, 16 de desembre de 2012

RELATS CONJUNTS: "Els jugadors de cartes"

 La nostra aportació a Relats Conjunts:


La partida del dijous era un ritual. En Renard “L'espavilat” i en Patou s'enfrontaven a les cartes. I l'Espavilat guanyava. Això també formava part del ritual: En Renard guanyava i en Patou perdia.

En Renard era una persona molt observadora i intuïtiva i el seu rival un llibre obert: un bon jan, transparent, sense cap picardia ni malicia. Veient tan sols com ordenava les cartes o l'expressió del seu rostre ja veia el joc que duia i sabia l'estratègia a seguir per triomfar.

I aixi va ser...fins que en Patou es va enamorar de valent. Quan mirava les cartes veia en els cors l'amor per la seva estimada Marlene; en els diamants l'anell de promesa que li regalaria si acceptava casar-se amb ell; en les piques les fletxes de Cupido, ferint-lo; i en els trebols un bell prat on jeure junts per parlar d'amor i per fer-lo.

Distret i desconcentrat despistava al contrincant que no podia endevinar el joc del seu company. I va començar a guanyar-lo partida rere partida.

Les coses van tornar a canviar quan ja feia aproximadament un any que en Patou s'havia casat amb la seva estimada, ara les cartes ja no li suggerien aquelles romàntiques evocacions, ara es concentrava en la partida per oblidar cabòries i maldecaps. I va tornar a ser un llibre obert pel seu rival, tot i que en Renard anava una mica despistat pensant en la coqueta Marlene.

Aixó que diuen de "Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor" és un consol pels que perden...


24 comentaris:

  1. L'amor mou muntanyes, ja es veu, i en aquest cas donava un plus a en Patou perquè no se li endevinés el joc. Va ser desenamorar-se i tornar a ser un llibre obert. Però ara és en Renard el que cau a les xarxes de la Marlene? Així potser en Patou, al cap i a la fi, continuarà guanyant, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en lloc de obsessionar-se amb les cartes es fixes més en el seu contrincant potser endevinaria la manera de guanyar-lo. I potser també s'adonaria d'altres coses.

      Elimina
  2. Una molt bona història basada en la gran dita, Glòria. Però malauradament el joc i l'amor tenen tan a veure que a mi mai m'ha passat ser afortunada en un i desafortunada en l'altre, hehe. Però m'ha encantat la idea i els noms dels protagonistes. Ah, i el gir final de la Marlene.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et dic que aquesta dita és una mica "qui no es consola és perquè no vol". Hi ha gent que neix amb estrella i d'altres que neixen estrellats. La meva avia deia: Ja qui viu de renta i qui viu de rentar. Era molt de dites i refranys.
      Apa, sembla que faci la competència a en Pamies!
      De tota manera, Sílvia, tu tindràs amor i sort, ja ho veuràs.
      T'ho mereixes.

      Elimina
  3. L'excels Sting té una cançó sobre el que tu escrius. Es diu "Shape of my heart" (forma del meu cor) i la pots escoltar aquí:

    http://www.youtube.com/watch?v=ZuI61cTNbAk

    Petons. M'agrada reconéixer-m'hi, jo sempre perdo al Monopoly ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he escoltat la cançó. És trista i bonica.
      Que fas tu jugant al Monopoly?

      Elimina
    2. A veure si amb un cop de sort em pago la hipoteca ;)

      Petons i abraçades.

      Elimina
    3. Va! A veure si ara per Nadal toca la GROSA!

      Elimina
  4. Vaja, vaja... bé, no hi ha res més clar que el fet que l'amor s'acaba, si més no el teu relat ho diu ben clar. Bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Yáiza, l'amor sempre s'acaba acabant. :(
      Però és bonic mentre dura ;D
      I n'hi han que duren molt...

      Elimina
  5. Crec que la dita déu ser molt certa !! jejeje
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Artur no ho sé. Hi ha que no tenen sort en res. Però és qüestió d'anar provant.
      Gràcies, Artur. Una abraçada!

      Elimina
  6. Pobre Patou, primer perdent totes les partides, després guanyant-les, perquè amb les cabries de l'enamorament despista el contrincant i finalment, un cop consolidada la relació, torna a perdre...I sembla que la Marlene ara li fa el salt!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre Patou, semble que no és un home gaire afortunat en el joc I en l'amor deixem-ho en punts suspensius, que la Marlene és molt coqueta...

      Elimina
  7. Molt bo, ja se sap que tot no es pot tenir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mal és que de vegades no tens ni l'una cosa ni el altra.
      Gràcies pel comentari, Montse!

      Elimina
  8. Si més no que li vagi bé en l'amor....molt bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé jo si en l'amor li va bé o regular...que la Marlene és molta Marlene.
      Gràcies, Elfree

      Elimina
  9. No és pot guanyar sempre en tot i no s´hauria de perdre en tot també,
    encara que la sort no es pugui comprar.
    Ben trobat!

    Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort és capritxosa, i a vegades força injusta, però en el cas del Patou penso que era ell que no sabia jugar.

      Elimina
  10. les cartes poden relaxar pero dificilment fan passar les cabories. Millor que s, aixequi i balli, i si pot ser, amb dos cubates. Ja veura en Patou com la mala llet hi sera igual en el seu cos, pero movent/lo estara mes ben repartida/

    Petons Gloria. Ahh i no t' he fet comentari a la llagosta perque soc al.lergic a l' esclovia. No vagi a ser que per pensar/hi em comencin a picar els ulls.

    En els casaments exigeixo les fotos abans del tiberi perque si me les fan despres semblo en Cassius Clay en una mala nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens tota la raó, encaparrar-se amb les cartes no és recomanable ni soluciona rés, al contrari, crea més problemes.

      Referent a la meva llagosta és ideal per tu i la pots menjar tranquil·lament, doncs, no se si t'hi has fixat, és ABSOLUTAMENT vegetal, i te la pots cruspir sense perill de semblar al Cassius.

      Elimina
  11. Que tingui sort en Patou, que ja em veig la Marlene jugant al solitari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Marlene es pot entretenir amb els solitaris, però si s'ho proposa trobarà enseguida amb qui repartir el joc.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...