Dissabte passat, en una entrega de Premis, vaig tenir ocasió de conèixer a Feliu Formosa, em va semblar una persona senzilla i amb molta humanitat. I un gran poeta.
Si
pogués escoltar
com
s'acosta l'amant
igual
que el primer dia
quan
em va fer oblidar
una
vida cansada.
Encara
em sol tenir
més
enllà d'un amor
que
ha quedat enrere
com
l'encís que amb el temps
s'ha
fet una llegenda.
Em
reneix el desig
recordant
els ulls foscos
d'un
jove que somia
un
cos hospitalari
en
un racó del port.
M'hi
podria oferir
mentre
un marit ofès
i
un amant ressentit
fan
guerra per mi
sense
necessitar-me.
Feliu
Formosa
“Cap
claredat no dorm”
Pintura F. Leighton
Òstres, com m´ha agradat! Em sembla que me l´emporto, segueix la línia de l´Odissea.
ResponEliminaAmb el teu permís ;-)
Permís concedit, tot i que no el necessites! ;-D
EliminaA Feliu Formosa no l'havia llegit gens, però ara, que veig el que m'he perdut, començaré a fer-ho.