La
mare no els permet jugar, perquè el Roc és molt trapella.
Però a ells volen estar junts. S'agraden.
La
Marta s'està al balcó esperant veure pujar les bombolles
que
ell bufa des del carrer.
En Roc
assegurava que en cada bombolla posava un petó o una
parauleta dolça, d'amor. Ella les espera, repenjada a la barana,
provant d'abastar-les!
Me tens el cor robat, ho saps? OH!!
ResponEliminaJo?... Ai, que maca que ets! :D
EliminaFins aviat!
Que macos, quin amor més tendre!
ResponEliminaSon molt dolcets... Tan jovenets l'amor ja els fa patir!
EliminaFins aviat!
Caram, les bombolles arriben del carrer fins el balcó? No sé amb què les deuen fer, perquè a mi se'm peten de seguida...
ResponEliminaPotser l'amor i la il·lusió són bons ingredients!
Petonets.
És l'impuls de l'amor, M Roser. I en Roc que té bona bufera. ;)
EliminaEns veiem!
M'agrada molt, senzill i efectiu.
EliminaGracies, Helena. Valoro molt la teva opinió.
EliminaUna abraçada!