divendres, 7 de setembre del 2012

" EL VENT DEL DESIG "

Un poema d'amor. Dolç i breu. Com l'amor?


   
Quina remor de fulles
sento dintre el pit!
Molinets que giren
al vent del desig.
I peixos que hi neden
i volen fugir
per dintre les venes,
per entre els meus dits.
Amor, quan em mires
 comença el neguit!

          Glòria




14 comentaris:

  1. Molt bonic, Glòria!

    Bonic, breu i dolç... ben bé com l'amor!

    ResponElimina
  2. N'acabo d'escriure un, també!! Dolç, breu... com un petó robat?
    Quin poema més maco, Glòria...!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he vist. Molt bo. Nena, no pares...
      Aquest t'ha agradat? Gràcies!

      Elimina
  3. Si me'l vols prendre, no en demanaré cap rescat :o)

    ResponElimina
  4. Benvingut sigui el neguit si és per això.
    Dolça i breu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest neguits de pesigolletes al estomac son deliciosos!
      Ai, l'amor...i el desig.

      Elimina
  5. Quines imatge més ben trobades! Deliciós aquest neguit-desig, jo també en vull. Ja estava una mica tipa de sentir papallones al pit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, bonica! Jo quasi no me'n recordo del neguit/desig, però de tant en tant em ve la memòria! ;D

      Elimina
  6. Respostes
    1. És un poema dolcet... <3
      Gràcies, Rosa Maria, per la visita i el comentari!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...