diumenge, 16 de setembre del 2012

RELATS CONJUNTS: Tres músics

La nostra aportació a RELATS CONJUNTS


 
El tercet era força popular i molt prestigiós. L'Arlequí i en Pierrot eren virtuosos en els seus instruments i en Monjo, que a demés de tocar el piano, acompanyava algunes peces amb una timbrada veu de baríton.
Quan la Colombina
es va oferir per a cantar amb el grup, avalada per una deliciosa veu de soprano, una esvelta figura i una gràcia natural molt remarcable, tant Pierrot com Arlequí es van entusiasmar. L'únic que hi va posar inconvenients va ser en Monjo, que preveia una sèrie de complicacions força obvies. Democràticament i per majoria, la noia es va incorporar a la formació musical i va ser un encert, ja que la popularitat i les actuacions van pujar com l'espuma.
Ella, coqueta de mena, flirtejava amb tot
s tres, fins que al final i sorprenentment, es va decantar per Pierrot, tan seriós i formal ell, que es va sentir l'home més feliç del món.
Però quan, al cap d'un any, Colombina va donar a llum un fill, que va anomenar Colombo, el grup es va dis
soldre de molt mala manera, ja que per més que la noia jurava i assegurava que entre els seus avantpassats es trobaven alguns rebesavis Arlequins, en Pierrot mai s'ho va creure, ni explicant-li les teories de Mendel i tot l'embolic dels pèsols.


                                    
                 
       Retrat de Colombo en complir un any>>>>




La nostra aportació a RELATS CONJUNTS 

26 comentaris:

  1. Ostres! he, he, he... aquest Pierrot! Quina falta de confiança i de "savoir faire" si finalment tot quedava a casa, home! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carme.
      Als Pierrots ja ho són així, els hi agrada el melodrama, sempre amb la llagrimeta a punt... Amb lo rebonic que és el nen!

      Elimina
  2. Si ja ho diuen que a la feina no s'ha de posar l'eina, que després passa el que passa... ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També n'hi ha que diuen "El asunto de la merienda no tiene enmienda" ;D
      Gràcies, XeXu.

      Elimina
  3. La confiança és fonamental! Bona proposta, un relat ben encertat i amb el rerefons de conte clàssic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Ferran!
      Costa trobar alguna idea, però aquests músics vestits com a personatges de la Comèdia de l'Arte m'han fet empescar aquest relat.

      Elimina
  4. Suposo que en trobarem diferents versions...Aquesta m'ha semblat original, però potser el títol hauria de ser "tres músics i una cantant" he, he...
    Ai, no ens podem pas refiar de les lleis de Mendel!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara amb l'ADN ja no colen tans gols, ni de penalty. :)
      És sorprenent la mateixa imatge la quantitat de relats diferents que genera, cada mes em meravella.

      Elimina
  5. Hahahahaha ostres quin final més inesperat!!! No suposava en absolut que el fessis acabar així!! I m'agrada quan em trobo sorpreses així! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha fet gràcia! Estic contenta, una ja no sap que inventar-se davant d'imatges tan...cubistes!
      Abraçadeta. Glòria

      Elimina
  6. OH!! Ets sorprenent. T'abraço entusiasmada.

    ResponElimina
  7. L'has escrit amb molta gràcia, és un conte rodó. I el final, hehe, pobre Pierrot... Però, de fet, tot queda a casa, no?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que tot quedi a casa és una manera de veure les coses que en Pierrot, pel que sembla, no comparteix. ;)
      Gracies pel comentari, Sílvia!

      Elimina
  8. jajajaja boníssim boníssim!!!!! res ni amb la teoria dels pèsols de mendelians.....una gran relatista!

    ResponElimina
  9. I si es fan una prova d'ADN tots plegats?...
    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort per la Colombina aquestes coses encara no és feien. Clar que de poc li va servir, tampoc va convèncer al malfiat del Pierrot. I mira que el nen és ben bufo...
      Gràcies, Sicoris!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Gràcies, Montse!
      :) M'alegra que t'hagi agradat.

      Elimina
    2. Molt bon relat amb un final simpàtic, pel lector !...
      Una abrasada !

      Elimina
    3. Gràcies, Artur. Estic contenta si t'ha fet somriure.
      Una abraçada!

      Elimina
  11. Bona composició amb els quadres de Picasso! M'ha agradat i sorprès el final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta. Costa trobar alguna idea, però, a vegades, rumiant se te'n acut alguna.
      Celebro que t'hagi agradat!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...