dijous, 11 d’octubre de 2012

256è joc literari de J.M. Tibau


Imatge: Elisa Bernat

A la falda de l'avia aprenia coses molt interessants: a fer llaçades que semblaven papallones, trenes de tres colors, a pintar sense sortir-se de la ratlla, a fer un ninot amb un 6 i un 4, a treure els pèsols del seu estoig... Mentre aprenia totes aquestes coses, l'avia li pentinava els cabells molt dolçament, sense fer-li cap estirada.
Altres vegades jugaven: la feia saltironejar fent l'arri-arri-tatanet o picant les mans-manetes. La falda de l'avia era un món molt confortable.
Ara l'avia no hi era. La mare deia que se'n avia anat al cel, que ja no tornaria. Asseguda a la cadira, que abans compartien, l'Aina procurava recordar com era de tebiona i toveta l'avia i l'olor tan bona que feia...


La nostra participació al 256è Joc Literari

17 comentaris:

  1. Algunes avies se'n van massa prompte.
    Un relat molt tendre i evocador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, les avies són una part molt important en la vida d'un infant. Una part molt tendre.
      Gràcies!

      Elimina
  2. Oh, quina tristesa ha de fer perdre la iaia amb tan poca edat. El vincle que s'estableix entre nét/a i iaia és tan fort...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paciència i la comprensió d'una iaia és enorme. I són unes aliades que no fallen mai. A vegades ls fills ens renyen i tot...

      Elimina
  3. La meva àvia em feia uns recollits de cabell com ningú més. Fas una bona descripció del que sol envoltar el món de l'àvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el que li devia agradar a ella fer-te'ls!
      A mi em posava "torcidos" perquè se'm rinxoles el cabell...
      Una abraçada, Helena.

      Elimina
  4. Jo la vaig perdre als 9 anys. L'altra, quan em va fer petita sense que en fos, perquè patia d'Alzheimer.
    No vull plorar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdre una avia és molt trist. Però veure-la com "se'n va" tot i que estigui al teu costat encara deu ser més colpidor!
      No ploris, a elles no els hi agradaria!

      Elimina
  5. Jo encara no he superat del tot la seva mort, era única. En aquest relat m'has evocat molts records seus, gràcies. M'ha fet somriure perquè recordo que ja era molt gran quan encara volia pujar-li a la falda i ella em deia: només una estona, que ja ets grandeta, peses molt i les cames em fan mal. Molt bonic, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo només en vaig conèixer una i m'estimava amb bogeria. Era la seva única neta. Jo no era una nena melosa, no falaguera, potser no vaig saber demostrar-li com l'estimava i l'important que era per mi. Hi ha vegades que em dol pensar-ho.
      Petons, Sílvia!

      Elimina
  6. El meu unic poema en castella del meu bloc es el que li vaig dedicar a la meva iaia i es potser un dels que mes orgullos em sento
    Gracies per recordar-me-la.
    Un peto

    ResponElimina
  7. Preciós Glòria, ara entenc la tristesa d'aquesta nena, troba a faltar la falda de l'àvia que per a ella era un petit paradís...
    Quin col·lectiu tan entranyable, el de les àvies. Jo encara recordo com plorava la meva, després d'haver-nos tingut tot l'estiu a la seva senzilla masia...
    Em solia cantar una cançó que si la memòria no em falla començava així:
    Roseret de roses blanques...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...qui en ho havia de dir,
      tan amics com érem antes,
      que ara haguéssim de renyir..
      Quin temps tan bonic d'infància, i les avies eren fonamentals per fer-los meravellosos!
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
    2. Bé, la havia sentit cantar alguna vegada. Però a la xarxa es pot trobar.
      Abraçades!

      Elimina
    3. Doncs sí que fa plorar... encara que és prou curtet, com per poder "aguantar" fort. Dues línies més i ja ploro com una magdalena! :)

      Elimina
    4. Doncs sort que no em vaig allargar! No em podria perdonar fer-vos plorar. :(
      Em semblava trista, la nena. Tu li vas donar una vessant molt graciosa, Carme, la nena estelada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...