dilluns, 29 d’octubre de 2012

"QUÈ HI PODRÍEM FER" de Pere Calders

Aquest és el conte de Pere Calders que vaig llegir l'altre dia al Correllengua. El trobo molt divertit!

                                                     "QUÈ HI PODRÍEM FER?"


  Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del  Port de la Selva  que  va somiar que  era  una granota i,  en  llevar-se,  va comprovar que era realment  una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort  van  tenir dels coneixements paranormals d’un  farmacèutic  (el nom del qual em callo  a petició de  l’interessat)  que amb  quatre passades  de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia

                                                      Pere Calders



 

8 comentaris:

  1. ha,ha,ha...ja l'havia llegit però m'ha tornat a fer riure...molt bona tria!

    ResponElimina
  2. Brillant...!! Tinc una alumna que va escriure un conte a classe sobre un conill esquarterat dins d'un barret de mag que fuig del davant d'un tren per por a morir atropellat. Fèiem microcontes a classe, i aquest era brillant, igual que 10 més. Estic contentíssima d'ells :0)
    Abraçades gegantines, maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me'l deixaràs llegir si el tens encara. Quins records tan bonics dels teus alumnes! És clar que ells també els deuen tenir de la PROFESSORA! ;D
      Abraçades descomunals!

      Elimina
  3. És boníssim, Glòria! Calders té un humor brillant i finíssim. Us ho devíeu passar genial, que corri la llengua que corri. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calders té una imaginació i un humor per treure's el barret.
      El Correllengua va anar força bé, el temps va aguantar sense ploure i va ser un no parar de activitats. I els poetes van procurar que corres la llengua a la Marató (4 hores) de Poesia :D

      Elimina
  4. Molt divertit, com la majoria dels seus contes...Aquests dies, el senyor, deu roncar de valent amb aquesta lluna plena tan clara...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si, pobre dona, si no és que ja s'ha divorciat...
      Molts petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...