dimecres, 31 d’octubre de 2012

" ALS 85 " de Josep M. Espinàs

Avui un poema que ens fa arribar en Joan Bernadas
Josep Maria Espinàs se'ns confessa poeta. I ho demostra amb un poema que va dedicar als seus amics en complir 85 anys.


S’admira algú dels meus vuitanta-cinc
I no és cert, no són pas els anys que tinc
Són els anys que he tingut,
I el que tinc de debò en aquest minut.
Quants minuts més vindran? No puc saber-ho.

Poso cada matí el comptador a zero.
Cada matí la vida recomença
I cada nit fa vaga.
Durant quinze hores hi ha una lluita intensa
I en cada esforç el pas dels temps s’amaga.

És l’historia d’un cos que ja es fatiga
I d’un cervell amb resistència amiga.
Qui m’ha inventat m’ha fet feliç i lliure
I m’ha ensenyat que viure és un somriure.

Amics meus de camí:
Quina gran sort que encara esteu amb mi!

                                        Josep Maria Espinàs

6 comentaris:

  1. M'agrada el que diu, no són els anys que tinc sinó el que he tingut. Arribar a aquesta edat i escriure un poema com aquest em fa somriure. Gràcies per compartir-lo, no li coneixia la faceta poètica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc coneixia poemes del Espinàs, pel que diu és un poeta d'ocasions puntuals. Aquest és simpàtic i bonic.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Amb els molts viatges a peu que ha fet, en deu tenir molts d'amics de camí...No li havia llegit mai cap poema. És la vida que passa.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, deu tenir moltes amistats, a més sembla una persona de tracte agradable.
      Molts petons!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...