divendres, 8 de febrer del 2013

TEMENÇA

Un poema meu de les "Itineràncies Poètiques". El torno a compartir per qui no el conegui.

Entre les flors de cotó
d'un paisatge arborescent
amago, com un tresor,
un dolor que encara és meu.

Amago un cor esberlat
com la magrana madura
i el pensament crivellat,
com un coixinet d'agulles.

Gelosa,
guardo el meu neguit
dins d'un llibre de poemes.
Em fa por
que si l'arrenco d'aquí
no em quedi res. 
Ni la pena
               
       Glòria 



Publicat el 20.02.11

10 comentaris:

  1. fins i tot la pena cal guardar-la! deliciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se si és molt sa guardar la pena, però a vegades és l'únic que tenim.

      Elimina
  2. Força gràfic acompanyat de la fotografia, i força punyent també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraeixo el teu comentari, XeXu, especialment tractant-se d'un poema. ;D

      Elimina
  3. Justament ahir vaig menjar magrana per postres per sopar, casualitat? no ho crec pas :P

    ResponElimina
  4. l´última estrofa és simplement magnífica.
    Un petó Glòria

    ResponElimina
  5. Per desgràcia la pena d'una mala experiència, se'ns arrapa a la pell i és difícil desfer-se'n...
    Tot i que hi ha penes dolces...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, en poesia és més fàcil endolcir una pena que en la dura realitat. De tota manera la nostàlgia sempre és agredolça.
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...