divendres, 24 de maig de 2013

" AD FINEM- 2 "

Segona part del poema de l'Eva. La primera  és aquí.



*   *
    Si voles en la meva alçada
   hauràs de distingir al tacte
                        una sola gota d'aigua d'entre                      tota la pluja caiguda
                                   una sola fulla  d'entre                    tots els camps ploguts
                                           una sola escata                    dins un niu d'ofidis
                                                 una sola pausa             d'entre tots els versos
                                                      un sol instant         d'entre totes les hores
 Malgrat que aquest instant
serà tan volàtil
com el batec de les ales
del dia d'una papallona
Sabent que després
quan el sol s'esmunyi dia avall
i les ombres s'allarguin
aquest instant
serà només
                                                       m                             a
                                                             e                      i
                                                                  m            r
                                                                           ò

Perquè la memòria
és la cèl·lula que conforma totes les coses
que aspiren a la vida
erigeix el ser
esculpeix la carn
edifica les hores
designa l'oblit
teixeix la nostàlgia

                       Eva

2 comentaris:

  1. M'agrada molt això de la memòria que teixeix la nostàlgia...La meva se'n deu fer un tip...Sort en tenim dels instants que resten en la memòria. Un bonic poema. Felicitats a l'Eva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema preciós, una mica llarg pel blog, per això el poso dividit el tres parts.
      En nom de l'Eva i per la part que em toca, gràcies, M. Roser.
      I petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...