Del desig de viure dies amb tu
els meus dits mai no es cansen,
ni els ulls s'acluquen,
ni te pressa el futur.
Assegut a la falda dels anys
assaboreixo, amb avarícia d'infant,
la polpa eterna d'un fruit madur.
J. Tibau
Doncs si, molt de sentiment
ResponEliminaTendres sentiments i molt ben explicats.
EliminaJo l'havia comentat al meu bloc, és deliciós com la imatge!
ResponEliminaLes cireres acompanyen molt bé al text, oi?. Vaig a veure si trobo el poema comentat al teu bloc. Segur que serà un encert!
EliminaM'agrada això "d'assegut a la falda dels anys", és una bonica imatge...
ResponEliminaPetonets.
Una metafora molt visual i ben trobada. És un poema bonic.
EliminaPetonets!