dimecres, 22 de maig de 2013

" DE LLUNY " de Montserrat Aloy

Un poema que ha escollit la Cantireta d'entre els seus per compartir amb tots vosaltres.



Del neguit que em dóna
no fer-te present
quan sóc jo qui t'anomena
el barri en va ple.
Tanta paraula nega la dent
i arrossega la llengua.
Ara que ningú no ens sent
digues metàfores dels meus peus,
i estima'm, ben a prop,
que de tan a prop siguis una mica
la veu que ara et respon.
I veus que fàcil és callar
quan tothom compra paraules.

                   Montserrat Aloy



6 comentaris:

  1. :0) Hi ha silencis tan evocadors, que en recordar-los hom es torna a quedar mut, com si dins seu la paraula hi fos accessòria...

    Gràcies, estimada. Gràcies!!

    PD. LO "Colorin Colorado" tornarà a l'examen de Lite. Segur que tindrà nòvios!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden aquests silencis...
      P.D. Gràcies, espero que el "Colorin Colorado" tingui requesta, em faria molta il·lusió.

      Elimina
  2. Com sempre amb la senyora Aloy...excel·lent! Un petó, bonica!

    ResponElimina
  3. I veus que fàcil és callar
    quan tothom compra paraules.

    Us compro el poema i el silenci plaent en llegir-lo!

    Petons a totes dues :)

    ResponElimina
  4. Si les compren totes, com farà els altres poemes?, potser amb silencis...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. Gràcies pels comentaris, noies. Un petó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...