dissabte, 14 de juny del 2014

" GAROTA " de Joan Margarit

Avui compateixo un poema de Joan Margarit que trobo genial.




Sota l'aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre,
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.


                                     Joan Margarit



7 comentaris:

  1. "...sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
    s'amaga en una escletxa de la roca."
    Sublims aquests versos

    ResponElimina
  2. Ostras...i és que la punxa i la burxa negres no donen mai versos als que es diuen POETES. I que diguin...Margarit ho és, ell escriu sobre tot amb molta elegància.
    PSssst... tinc un autògraf seu! :-))

    ResponElimina
  3. Caram m'ha arribat a l'ànima això de "sóc el meu propi presoner"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que em va colpir. A vegades el preu que paguem per la nostra seguretat és massa alt.

      Elimina
  4. A mi m'ha agradat més la foto .. que el poema :(

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...