Aquest és el dibuix que he fet per participar en "Alliberem-nos", una exposició que s'inaugurarà a les Cotxeres de Sants el proper dia 3 de març a les 19:30.
Prou
de trenar servituds
d’ancestrals costums,
avui
m'allibero la trena
per volar ben lluny.
d’ancestrals costums,
avui
m'allibero la trena
per volar ben lluny.
Glòria
Em sembla que la titularé Trena-soga: Prou!
L'he fet el millor que he pogut -ja sabeu que n'estic aprenent- i la foto tampoc li fa justícia. Però, diuen, l'important és participar.
Hi esteu convidats!
:-)
Excel·lent dibuix. M'agrada i espero que rebis bons comentaris sobre la metàfora que has creat.
ResponEliminaExposen pintores "de tota la vida" i jo sóc una aprenenta no avançada precisament. Però la profe diu que a quedat "digne" i que és pot penjar a la exposició que demà hen de preparar.
EliminaEm fa una mica de vergonya, la veritat...
Més que dibuix jo li diria il·lustració! Jo crec que t'ha quedat molt bé, i la idea s'entén perfectament!
ResponEliminaNo sé si refiar-me del teu criteri, després de que confons els tomàquets que pinto amb mangranes.
Elimina;-) (aquí si que pega un emoticone)
Glòria el poema és molt bo, el dibuix li fa justícia, i la idea general d'alliberament de la dona, molt ben explicada.
ResponEliminaIntentaré ser a la inauguració, per aplaudir-te.
Agrairé la teva presencia, sempre la agraeixo i la gaudeixo, però més val que no aplaudeixis fins a veure'l al natural. El valor de presentar-me si que el pots aplaudir.
EliminaDons a mi m'agrada molt i em transmet perfectament el que vols dir. Felicitats per el dibuix i per l'exposició. A veure si aquesta vegada puc baixar a Barcelona durant els dies que dura i passar a veure-la
ResponEliminaM'agradaria. I tenir ocasió de conèixer-te. Anima't
EliminaGràcies, pel teu comentari m'eleva la moral!
Trobo quect ha quedat una bona al·legoria... M'agrada la idea i el dobuix i les papallones que volen...
ResponEliminaLes papallones les vaig tenir que refer perquè em van dir que semblaven ous durs.
Elimina:(
Ara semblen papallones, oi?
Preciós!
ResponEliminaGracies, Loreto, tu, que t'ho mires amb bons ulls. :)
EliminaEts bona dissenyadora i poeta!
ResponEliminaGràcies, Helena, però tinc molt per aprendre en totes dues coses, ara ganes no en falten.
EliminaDéu ni do , la marxeta que portes...A mi m'encanten les trenes, no sé si el fet de tallar-les pot alliberar!
ResponEliminaPetonets.
Ui, un no parar, m'ha apunto totes.
EliminaHe de confessar (no ho digues, eh?) que la trena tenia que ser una soga, però la vaig pintar tan "bé" que va quedar semblant a una trena. Doncs s'ha quedat trena, que també té simbolisme si li vols trobar, i malgrat que t'agradin les trenes.
Prou eloqüent, el quadre i el poema... molt bé tot plegat, la participació i el nivell!
ResponEliminaGràcies, Ignasi, sé dibuixar molt poc, tot just he començat ara, però sense falses modèsties diré que no he sentit que fes el ridícul, tot i que el nivell de les companyes és de professionals.
EliminaHa agradat força. :)
M'encantaaaaaa!!!!!! Enhorabona per l'obra, és molt bonica i em fa pensar en Rapunzel diguent, que es foti el príncep que ja em salve jo sola!
ResponEliminaGenial l'idea de Rapunzel! Si m'ho hagueres dit avanç l'hauria titulat "Rapunzel es talla la trena i el príncep que s'espavili". Ara ja és tard... :(
EliminaGracies, Ada!
Excel·lent treball, nina!
ResponEliminaEl dibuix molt,molt bé i el poema m'encanta.
Espero que sortís de perles ☺
Aferradetes!
Sóc una aprenenta i hi ha companyes amb molta tècnica i ofici, però, sincerament, va quedar molt digne.
EliminaVaig quedar contenta.
Gràcies, nina!