RELATS CONJUNTS: La petita obrera

La nostra col·laboració a Relats Conjunts

He posat el quadre damunt la xemeneia,  m'agrada mirar-lo i recordar. A ningú he dit que jo sóc la model. No me n'amago, però tampoc vull explicar la meva vida a segons qui.

De ben menuda ja em va tocar anar a treballar a la fàbrica, una feina dura, pesada, però una s'hi acostuma ben aviat quan s'ha passat gana. Ben mirat a casa treballava encara més, tants germans i la mare i el pare fora tot el dia. Tenia bones mans i la feina no em desagradava, als catorze anys ja em van posar al teler, teixir m'agradava. 

Per aquella època  vaig fer el canvi i van començar els problemes.  A mesura que es desvelava la meva feminitat els homes em miraven diferent. Jo sempre he estat bonica, encara ho sóc, malgrat l'edat que tinc. Penso que és per això que el senyor Planella, el pintor, em va triar de model. Pèl-roja, amb uns ulls grans i verds i la pell tan blanca resultava atractiva a tots els companys i encarregats. Ara, amb uns pits incipients i uns malucs més arrodonits els tornava bojos. Vaig tenir que parar els peus a més d'un. Algunes dones em miraven malament, unes amb enveja, altres amb odi.

Jo, alegre, però alhora molt formaleta feia la meva feina i del treball cap a casa a ajudar la mare. No estava per festejos ni per pretendents.

Fins que vaig conèixer a monsieur Reyers, un enginyer belga que es va encapritxar de mi. Em va oferir feina de donzella a casa seva i jo vaig acceptar. Els pares no ho veien clar, però el sou que em donaria els va aclarir els dubtes.

Mr. Reyers ha estat l'home més important de la meva vida. Un cop al seu servei ell va esdevenir un Pigmalió per a mi, em va ensenyar a llegir, a escriure, a pensar. Tot. Durant dos anys vaig ser la seva donzella, després vaig deixar de ser donzella. I quan ell va anar a treballar a Paris vam marxar junts.

Us escandalitzeu? No és més escandalós que dos germans meus morissin consumits de misèria i tisi? O els abusos dels encarregats envers  les obreres? O que quan no rendies el suficient, per edat o malaltia, et posessin al carrer i ja t'espavilaràs? Era una època que els matrimonis es feien per conveniència, i això no és escandalós, no és  una forma de prostituir-se legalment?

Mr. Reyers va ser com un pare per mi, fins que va esdevenir el meu amant, sempre junts fins a la seva mort. Després ha hagut altres homes a la meva vida però a tots els he estimat i puc assegurar que a tots els he fet feliços. 

El quadre, que vaig aconseguir en una subhasta, em porta records...  

                                                                    :-?