divendres, 6 de març del 2015

ENDEVINALLA i ACUDIT


S'acosta el dia de la dona. Us proposo una endevinalla:



TOT CRONOMETRAT

      S'alça la primera i quan s' arreglat,
     vesteix la mainada, prepara esmorzars,
     porta els nens a escola
     i va a treballar.

                             Ara es secretaria, seria i eficient,
        o potser empresària o una dependenta
                             que amb molta paciència
                             atén als clients.

                              Mes tard “reina” a casa:
                              la mà dreta endreça, l'altra treu la pols,
                              omple la banyera, vigila els fogons. 
                              I els nens que no paren, 
                              doncs no tenen son

                                           Quan la nit arriba 
                                          -prodigi constant-
                                           en un instant màgic
                                           aquest ésser magnific
                                           transmuta en AMANT.


QUI ÉS??????????????????????
        ...es tan evident, que tots ho sabem.
        Seria gran cosa si un dia dubtem!
                                                                                                                                                        Glòria

*   *   *

                                                      
I el acudit: un Forges

                      Un bon dia a tothom!

                                                      :-)

Ah! penseu que diumenge també es celebra a La Bordeta la festa de Sant Medir. 
                         Caramels a dojo pels més llaminers!

                                                                                               


18 comentaris:

  1. Emsembla que falten uns quants segles perquè això pugui ser una endevinalla difïcil d'encertar... Seguirem en l'intent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns quants segles semble molt temps, Carme :(
      .
      Haurem de seguir intentant-t'ho...

      Elimina
  2. Resposta: dona. Sí, és clar, aquesta és la resposta òbvia i fàcil, o almenys ho era fa deu anys, i potser encara és majoritària, gairebé segur. Però em sembla que la crisi ha fet trontollar força alguns estereotips. Fa deu anys t'hagués dit que em sentia identificat en un 50% en els rodolins de l'endevinalla, avui puc afirmar que m'hi sento identificat en un 80%, i no et dic al 100% segurament perquè acabo tan cansat al final del dia que no sé ni si encara serveixo com a bon amant ;-p

    Sigui com sigui, que tingueu un feliç dia de la dona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Ignasi, M'has deixat una mica descol·locada. Aquests dubtes diuen molt en favor teu, que treballis tant com una dona (vull dir la del estereotip, que era la més corrent fins fa poc) vol dir que treballes molt. No tots poden dir el mateix.
      I el tema de ser un bon amant tampoc cal demostrar-ho cada dia.
      ;-)

      Elimina
  3. Potser els caramels endolciran algunes situacions que ja no s'haurien de donar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un caramel sempre va bé. I més si tens tos.
      Però farà falta alguna cosa més, M.Roser.

      Elimina
  4. Una pista per l'endevinalla, som les menys remunerades?
    T'agafo un parell de caramels, tot i que no sé si endolciran aquesta situació ...

    Bon cap de setmana, nina!
    Bessets dolcets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ho són. Són las menys remunerades. Fa falta alguna pista més?
      He passat un bon cap de setmana amb festa al carrer, concert i caramels.
      I tu, que tal ho has passat?
      Bessets!

      Elimina
  5. Sí sí, la resposta és evident, però sí que estaria bé que ho deixés de ser, senyal que la cosa està més repartida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa hem guanyat. Hem millorat, evidentment. Ara, el que m'alarma són els comentaris que he llegit de que entre els adolescents hi ha un percentatge alt de masclisme... Ja hi tornem a ser ???

      Elimina
  6. Buf, diria que em de lluitar perquè aquesta endevinalla deixi de tenir sentit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segles de masclisme no són fàcils de desterrar, però hem avançat força. Continuarem lluitant, el que faci falta.

      Elimina
  7. Resposta: dona i l'Ignasi. M'ha fet molta gràcia lo de "sensual geisa" del Forges... Bon dia reivindicatiu amb efecte retroactiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha,ha. Ho has endevinat, les dues respostes són correctes!
      El Forges té molta gràcia, més ben dit té una mala llet molt graciosa.
      Ja se'ns ha acabat al Dia Oficial. Però les reivindicacions continuaran...

      Elimina
    2. Ostres, no voldria que sembli que frivolitzo amb el tema! No volia desmerèixer el dia de la dona. Sóc plenament conscient que esteu discriminades en moltes coses (treball, sou, oportunitats, violència, representació...). Les desigualtats hi són i la discriminació és més que evident arreu del món (fins i tot als països més avançats en aquest aspecte segueix existint aquesta discriminació). El meu comentari anava més lligat a l'endevinalla en ella mateixa, en el sentit que la crisi ha fet canviar moltes tornes i situar, en alguns casos, les coses més al seu lloc. En el meu cas, amb la meva parella, la Cris, sempre ens vam dividir les tasques de casa (a les que es refereix l'endevinalla) no al 50% sinó en funció de qui tenia més disponibilitat en funció de la seva jornada de treball fora de casa. Després van arribar els fills i les coses van seguir igual. Fins el dia amb què, per qüestions laborals, la meva disponibilitat horària ha passat a ser molt superior a la d'ella, i d'aquí que parlava del 80%, etc. No me'n planyo, eh! Ho tinc molt assimilat i només descric aquesta realitat que ha anat canviant -no només en el meu cas, no en sóc una excepció- pel que fa als estereotips més relacionats amb les feines familiars. Tampoc crec que sigui general. La majoria de parelles que conec aquesta divisió de feines sempre va en detriment de la dona. En el meu cas vaig mamar-ho des de petit: el meu pare treballava en un banc, i quan arribava a casa es treia el vestit, es posava els texans i agafava l'escombra o el drap de pols. L'exemple va calar entre els fills. Ell sí que era un avançat per a l'època (estic parlant dels setanta...). En fi, accepto està inclòs dins la resposta, hahaha! Abraçades

      Elimina
    3. Dons si que vas tenir bon exemple en el teu pare. En aquells temps devia de ser una rara avis, el felicito.
      Entenc el que dius i m'agrada la teva actitud, coses com les que expliques, que són de pura lògica, no tothom les veu tan naturals.
      Perdona el llarg retràs. Vaig badar en el seu moment

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...