Després de uns dies de recolliment de Setmana Santa amb processons, Via Crucis i rosaris; una setmana en que els cines estaven tancats, a la radio només s'escoltava música clàssica i la tele no existia, arribava el Dissabte de Glòria.
I a les 12 del migdia repicaven totes les campanes de les esglésies i la gent sortia amb alegria al balcó fent xivarri amb tapes d'olla i carraques. Potser hi ha qui encara ho recorda. Aquest dia era el meu sant...
I aquesta sóc jo, la primera de la fila, fent gresca al terrat del meu avi, amb la meva mare -que bonica que era!- i les meves cosines.
Ara la Setmana Santa és temps de lleure. La Resurrecció es celebra en diumenge i aquesta tradició del dissabte de Glòria s'ha perdut, i amb ella tot l'encant que abans tenia. Per bé o per mal els temps canvien!
Que diguin el que vulguin! Si és el teu dia, tu celebra'l! I si algú es queixa i diu que el dissabte DE Glòria no té cap significat, digues que celebres el dissabte DE LA Glòria!
ResponEliminaHa,ha!
EliminaTens raó XeXu, ja no rectifico a ningú quan em feliciten abans d'hora. És el MEU dissabte de Glòria.
Moltes felicitats, Glòria!!!
ResponEliminaGràcies, Carme!
EliminaQuan ens veiem ho remullarem, oh, i tant!
:-)
:
Per la majoria de gent són quatre dies de festa consecutius......posant-se molt pocs de genolls al terra....almenys per resar ;)
ResponEliminaPer la majoria de gent poc sentit religiós tenen aquestes festes. Jo els recordo com uns dies foscos, tenebrosos, potser perquè era menuda i l'imatge de tant de sofriment em neguitejava.
EliminaAra són els dies ideals per prendre's unes petites vacances. I si s'agenollen, gairebé sempre, és per motius aliens a la pregaria.
Recordo les carraques. En algun racó o al fons d'algun caixó, per casa encara n'hi ha una.
ResponEliminaDivendres Sant les venien a la placeta de l'Esglesia. També venien masses de fusta.
Estàs molt divertida tocant els platerets!
M'ho passava molt bé! Després de la xerinola venia l'esmorzar amb xocolata, nata i delicioses ensaïmades. I després els regals. Jo, aleshores filla i neta única, en tenia un munt!
EliminaÉs veritat, ja no em recordava de les masses...eren per matar jueus! Ja veus tu quines tradicions més poc edificants...
Per edat no ho he viscut, devia tenir el seu encant però ja està bé que formi part del passat. La foto és molt xula. Felicitats!!
ResponEliminaGràcies, Loreto!
EliminaMoltes tradicions s'han perdut, però està bé que quedin al record. De veritat que era un matí de molta alegria! En aquella època hi havien poques distraccions i tot s'aprofitava pel gaudi.