Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats,
records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
dimarts, 14 d’abril del 2015
ELS TEMPS CANVIENT
els jocs també!
Una amiga em va dir en veure aquesta imatge que el nen que vol jugar a pilota és perquè encara no li han comprat el móbil. Que en penseu?
Ara, si que és cert que hi ha gent malalta de mòbil, de facebook i de youtube:
Cert! Hauríem d'obligar als nens a jugar al que nosaltres vulguem! Faltaria més!
Sempre hi hagut gent faltada de sentit comú que no sap valorar quan és moment de fer una cosa o de fer-ne una altra, lo únic que fan les xarxes socials es fer-ho públic a tothom.
Oh, i tant! Hauríem d'obligar als fills a jugar amb el mòbil o amb la tablet totes les estones que no ens els aguanten a l'escola. Així emprenyen menys... I qui sap, potser per desobeir la nostra autoritat és decantarien per jugar amb als amics a jocs més "primitius" com al futbol o a saltar a corda. Ja se sap, el sentit comú és el menys comú dels sentits, Pons, però el fet de publicar-ho per fer-se l'important encara fa aquesta gent més perillosa. Si tens la desgracia de caure a sobre que s'enriuen et retraten, et pengen a la xarxa i ni t'ajuden a aixecar-te.
L'ús que en fem del mòbil és excessiu, i va a més, perquè cada cop tenim més coses integrades en un mateix aparell. Per una banda, la comoditat, és excessivament còmode i ràpid, i qui digui que no contribueix a la comunicació entre persones, menteix. Però per altra banda tendim a estar més pendents del que passa lluny que no del que tenim al costat, i això no és tan bo. L'exemple més clar és la quantitat de gent que va caminant pel carrer mirant el mòbil, mirant cap a baix, quan hi ha moltes coses per veure i molts perills que no hauríem de menystenir. Jo també ho faig, i quan no, vaig llegint, així que no sóc qui per parlar.
Respecte a la primera imatge, doncs efectivament, al nen aquest probablement no li han comprat el mòbil encara. No crec que hàgim d'educar la canalla perquè no faci servir els mòbils, no servirà per res. Aquí ja la van cagar els pares en el seu moment, i ja no hi ha camí de tornada. Era tan fàcil com dir que almenys fins els 18 anys estava prohibit tenir mòbil, però no, vinga comprar smartphones a nens i nenes de 12, doncs què voleu. El que s'ha d'educar és que hi ha d'haver temps per tot, temps per fer servir el mòbil, i temps per estar amb els amics fent altres coses, una mica d'esport, sortir de festa, fer altres activitats. Repartir el temps i fer una mica de tot, del mòbil també te n'acabes cansant.
Educar, aquesta és la paraula, però educar vol molt esforç, és molt cansat... El mòbil és una eina polivalent i molt útil i mai en diria pestes d'una cosa que intrínsecament és bona i útil i de la que ja no en sabria prescindir. El que ja m'amoïna més és quan als dinar familiars -escassíssims- les netes és passen l'estona fent whats amb gent que acaben de veure i que veuran quan acabi la reunió. O quan les amigues, tot fent un cafè, fan més cas del mòbil que dels rotllos que els hi explico jo...Tan pesada sóc! :-(
Reconec TOTA la utilitat del mòbil i no en sabria prescindir, però procuro fer-ho amb mesura. Ja he passat el xarampió del Candy Crash i ara jugo molt poc als Apalabrados. Però amb la tablet i el HayDay encara m'hi passo forces estones ben sopat, sinó m'agrada la tele. I després dic que no tinc temps de llegir... :(
Mira jo trencaré una llaça a favor del nen. Igual si que té mòbil però al que a ell li agrada es donar petades a una pilota. Certament els nanos cada cop tenen aquests tipus d'aparells més aviat, massa. La meva filla en retreia no fa gaire que ella no va tenir mòbil fins els 12 anys!!!! ( jo encara trobava que era molt aviat, però al venir a viure aquí i sortir amb les amigues la volia tenir localitzada) i que la seva cosina te una tableta des de el 6!. La meva resposta? Ton tio ( mon germà) és un inconscient que fa que la seva filla s'aïlli dels altres nens, a la seva edadt toca anar al parc a jugar.
Potser, el meu net n'és un d'aquests...clar que no te mòbil, tablet si. I si troba amics i una pilota no necessita res més, per ara. La meva neta de dotze anys si que en té de mòbil, encara que es justifica per motius semblats als teus. No hi juga gaire, però els whats amb les amigues no paren de xiular.
Segur que el nen passa dels altres vailets, que també hi ha xiquets amb personalitat... la pilota sempre és vigent... El segon dibuix em sembla una aberració... Petonets, Glòria.
Si, però jugar sol a la pilota és avorrit....tindrà que anar a buscar als meu nets que sempre estan a punt. El segon dibuix et sembla una aberració, perquè ES una aberració, i una trista realitat. Ptonets!
Està demostrat que cada nova tecnologia s'incorpora en el funcionament de la societat més ràpid que l'anterior. I es produeix sense donar a temps a incorporar en la nostra cultura (entesa també com relacions socials) les pautes per saber-la gestionar. En conseqüència som analfabets socials en l'ús de les tecnologies per molt que ens venguin justament el contrari. Ara diuen que les escoles aprofitaran els mòbils per treballar a classe (suposo que en la línia de "si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell"). Espero que paral·lelament els mestres ensenyin les pautes de bon ús d'aquesta tecnologia com per exemple no tenir-lo a l'abast en un sopar o trobada d'amics...
Tens raó, Ignasi, tot va molt ràpid i costa molt resistir-se a les temptacions que ofereix un aparell tan "llaminer", amb tantes possibilitats d'us i d'abús. Jo mateixa ja he confessat que no en sabria prescindir. Confio que sapiguem trobar la mesura de gaudir de les seves avantatges i alhora no descuidar la vida social i les amistats. Una abraçada!
Amb el mòbil, la tablet, el pc i els videojocs... estem fent nens sedentaris, perquè els límits d'ús i abús no estan prou definits, crec jo. En canvi per altres coses si que hi ha límits, sempre hi ha hagut. Per exemple, no jugar amb la pilota a casa, "que encara trencaràs alguna cosa". Per això de nens que van bojos per sortir al carrer (a jugar a pilota o al que sigui) sempre hi haurà, tot i que és veritat que fa la impressió que se'n veuen molts menys que anys enrere.
Parlo pels meus nets, que tenen fal·lera per jugar a pilota, però per altre banda són uns fanàtics de la tablet -móbil encara no entenen- i si passen molta estona enganxats. Els pares posen límits, però costa fer-lis respectar. Als parcs és veuen molts nens jugant però són més petits.
Cert! Hauríem d'obligar als nens a jugar al que nosaltres vulguem! Faltaria més!
ResponEliminaSempre hi hagut gent faltada de sentit comú que no sap valorar quan és moment de fer una cosa o de fer-ne una altra, lo únic que fan les xarxes socials es fer-ho públic a tothom.
Oh, i tant! Hauríem d'obligar als fills a jugar amb el mòbil o amb la tablet totes les estones que no ens els aguanten a l'escola. Així emprenyen menys... I qui sap, potser per desobeir la nostra autoritat és decantarien per jugar amb als amics a jocs més "primitius" com al futbol o a saltar a corda.
EliminaJa se sap, el sentit comú és el menys comú dels sentits, Pons, però el fet de publicar-ho per fer-se l'important encara fa aquesta gent més perillosa. Si tens la desgracia de caure a sobre que s'enriuen et retraten, et pengen a la xarxa i ni t'ajuden a aixecar-te.
L'ús que en fem del mòbil és excessiu, i va a més, perquè cada cop tenim més coses integrades en un mateix aparell. Per una banda, la comoditat, és excessivament còmode i ràpid, i qui digui que no contribueix a la comunicació entre persones, menteix. Però per altra banda tendim a estar més pendents del que passa lluny que no del que tenim al costat, i això no és tan bo. L'exemple més clar és la quantitat de gent que va caminant pel carrer mirant el mòbil, mirant cap a baix, quan hi ha moltes coses per veure i molts perills que no hauríem de menystenir. Jo també ho faig, i quan no, vaig llegint, així que no sóc qui per parlar.
ResponEliminaRespecte a la primera imatge, doncs efectivament, al nen aquest probablement no li han comprat el mòbil encara. No crec que hàgim d'educar la canalla perquè no faci servir els mòbils, no servirà per res. Aquí ja la van cagar els pares en el seu moment, i ja no hi ha camí de tornada. Era tan fàcil com dir que almenys fins els 18 anys estava prohibit tenir mòbil, però no, vinga comprar smartphones a nens i nenes de 12, doncs què voleu. El que s'ha d'educar és que hi ha d'haver temps per tot, temps per fer servir el mòbil, i temps per estar amb els amics fent altres coses, una mica d'esport, sortir de festa, fer altres activitats. Repartir el temps i fer una mica de tot, del mòbil també te n'acabes cansant.
Educar, aquesta és la paraula, però educar vol molt esforç, és molt cansat...
EliminaEl mòbil és una eina polivalent i molt útil i mai en diria pestes d'una cosa que intrínsecament és bona i útil i de la que ja no en sabria prescindir.
El que ja m'amoïna més és quan als dinar familiars -escassíssims- les netes és passen l'estona fent whats amb gent que acaben de veure i que veuran quan acabi la reunió.
O quan les amigues, tot fent un cafè, fan més cas del mòbil que dels rotllos que els hi explico jo...Tan pesada sóc! :-(
S'ha de reconèixer que si no es vigila el mòbil enganxa. Per això cal ser previngut de no enganxar aquesta addicció, sobretot amb els infants.
ResponEliminaReconec TOTA la utilitat del mòbil i no en sabria prescindir, però procuro fer-ho amb mesura. Ja he passat el xarampió del Candy Crash i ara jugo molt poc als Apalabrados. Però amb la tablet i el HayDay encara m'hi passo forces estones ben sopat, sinó m'agrada la tele. I després dic que no tinc temps de llegir...
Elimina:(
Mira jo trencaré una llaça a favor del nen. Igual si que té mòbil però al que a ell li agrada es donar petades a una pilota.
ResponEliminaCertament els nanos cada cop tenen aquests tipus d'aparells més aviat, massa. La meva filla en retreia no fa gaire que ella no va tenir mòbil fins els 12 anys!!!! ( jo encara trobava que era molt aviat, però al venir a viure aquí i sortir amb les amigues la volia tenir localitzada) i que la seva cosina te una tableta des de el 6!. La meva resposta? Ton tio ( mon germà) és un inconscient que fa que la seva filla s'aïlli dels altres nens, a la seva edadt toca anar al parc a jugar.
Potser, el meu net n'és un d'aquests...clar que no te mòbil, tablet si. I si troba amics i una pilota no necessita res més, per ara.
EliminaLa meva neta de dotze anys si que en té de mòbil, encara que es justifica per motius semblats als teus. No hi juga gaire, però els whats amb les amigues no paren de xiular.
Jo sóc de la resistència, però només de la resistència.
ResponEliminaDoncs costa de resistir, Jordi. Si el probes ja no es pot deixar.
EliminaSegur que el nen passa dels altres vailets, que també hi ha xiquets amb personalitat...
ResponEliminala pilota sempre és vigent...
El segon dibuix em sembla una aberració...
Petonets, Glòria.
Si, però jugar sol a la pilota és avorrit....tindrà que anar a buscar als meu nets que sempre estan a punt.
EliminaEl segon dibuix et sembla una aberració, perquè ES una aberració, i una trista realitat.
Ptonets!
jo davant de certes propostes de joc....el deixo aparcat i pot sonar tant com vulgui que no l'agafo.
ResponEliminaMillor el deixis sense só, son empipadores les interrupcions. O apagat, per una estoneta...
EliminaO és més d'una "estoneta"?
;-)
Està demostrat que cada nova tecnologia s'incorpora en el funcionament de la societat més ràpid que l'anterior. I es produeix sense donar a temps a incorporar en la nostra cultura (entesa també com relacions socials) les pautes per saber-la gestionar. En conseqüència som analfabets socials en l'ús de les tecnologies per molt que ens venguin justament el contrari. Ara diuen que les escoles aprofitaran els mòbils per treballar a classe (suposo que en la línia de "si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell"). Espero que paral·lelament els mestres ensenyin les pautes de bon ús d'aquesta tecnologia com per exemple no tenir-lo a l'abast en un sopar o trobada d'amics...
ResponEliminaTens raó, Ignasi, tot va molt ràpid i costa molt resistir-se a les temptacions que ofereix un aparell tan "llaminer", amb tantes possibilitats d'us i d'abús. Jo mateixa ja he confessat que no en sabria prescindir.
EliminaConfio que sapiguem trobar la mesura de gaudir de les seves avantatges i alhora no descuidar la vida social i les amistats.
Una abraçada!
Amb el mòbil, la tablet, el pc i els videojocs... estem fent nens sedentaris, perquè els límits d'ús i abús no estan prou definits, crec jo. En canvi per altres coses si que hi ha límits, sempre hi ha hagut. Per exemple, no jugar amb la pilota a casa, "que encara trencaràs alguna cosa". Per això de nens que van bojos per sortir al carrer (a jugar a pilota o al que sigui) sempre hi haurà, tot i que és veritat que fa la impressió que se'n veuen molts menys que anys enrere.
ResponEliminaParlo pels meus nets, que tenen fal·lera per jugar a pilota, però per altre banda són uns fanàtics de la tablet -móbil encara no entenen- i si passen molta estona enganxats. Els pares posen límits, però costa fer-lis respectar.
EliminaAls parcs és veuen molts nens jugant però són més petits.