dissabte, 18 d’abril de 2015

RELATS CONJUNTS: Jeroglífics

 La nostra col·laboració a Relats Conjunts




Ja de petit en Ramon Sescases va demostrar una inclinació malaltissa per tot el que feia referència a l'antic Egipte. Col.leccionava escarbats i les manualitats de la escola s'assemblaven més  a un vas canopi  que la gerreta que tenia per model.

Quan va anar creixent continuà en augment la seva afició. Com era d'esperar va voler ser egiptòleg i estudiant de valent va anar coneixent fil per randa totes les deïtats, els faraons i les seves dinasties, els costums, les cerimònies. Tot. Ho sabia tot i seguia investigant.

Als pocs amics que tenia, perquè era poc sociable i la seva conversa avorrida girava sempre sobre el mateix, els va demanar que en lloc de Ramon li diguessin RamSes, adjuntant nom i llinatge, i perquè no va gosar demanar que li diguessin Ra, solament, com el deu del sol, del cel i de la vida.
Viatjava sovint a Egipte i no se li coneixia parella de cap mena ni altra afició que l'esmentada.

Fins que un dia va sorprendre a tots anunciant el seu prometatge amb la professora que li ensenyava a desxifrar jeroglífics. Quan els hi va presentar es va aclarir tot: la dona era força més gran que ell, seca i esprimatxada, cadavèrica, amb una pell fosca i apergaminada. Els ulls inexpressius i uns llavis ressecs que mai somreien i que amb prou feines feia servir per parlar. En RamSes, seguint el seu deler, s'havia enamorat d'una dona que semblava una mòmia!

Es van casar i val a dir que van ser feliços.

                                                             :-O

28 comentaris:

  1. Caram tu... podríem dir que en Ramon tenia un problema... força greu. Però tu ho has explicat molt bé, això sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Tenia" un problema, però ell el va solucionar a la seva manera.
      Hi ha gustos per tothom!

      Elimina
  2. El futur etava escrit. Amb els anys Ramses també esdevindria mòmia, per viure amb el seu amor uns quants segles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha amors que traspassen el llindar de la vida, d'això en RamSes en sabia molt i la seva mòmia també.
      Va ser feliços per tota l'eternitat...

      Elimina
  3. Ostres i la mòmia també li explicava històries???
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era gaire enraonadora, però s'entenien molt bé.
      Petonets!

      Elimina
  4. ha haha cada ovella amb la seva parella .....quin riure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels gustos és un tema molt personal, però n'hi ha de ben estranys.
      M'agrada que t'hagi fet gràcia.
      :-)

      Elimina
  5. quin poc glamour fer-so amb una mòmia no? l'afició va prevaldre sobre la sensualitat per acabar petonejant llavis ressecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'estranyes? Hi ha fetitxismes molt pitjors que el del pobre RamSes. Al cap i a la fi ell era conseqüent amb la seves aficions i preferències.

      Elimina
  6. ep! que millor que una mòmia per acabar de conèixer el mon egipci? ;)

    ResponElimina
  7. Doncs me'n vénen al cap unes quantes, de mòmies... I no precisament professores.

    ResponElimina
  8. Tot encaixa... i van tenir momietes? Quasi millor no reproduir l'estirp...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, no, la mòmia no estava en edat fértil. Però tenien mascotes: un gos, l'Anubis i una gateta, la Bastet, a demés de la col·lecció d'escarabats.

      Elimina
  9. Hahaha, la poesia fa que les pedres parlin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'amor fa que les mòmies resultin atractives. Ja ho diuen que és cec.

      Elimina
  10. Claríssim que estaven fets l'un per l'altre hahaha

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, van ser més feliços que moltes parelles "normals"!

      Elimina
  11. Un amor que trenca barreres... ni escarabats, ni mòmies... És curiós aquest tipus de personatges que perden la vida, metafòricament parlant, per les obsessions malaltisses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas d'en RamSes que no deixa de ser una ficció he carregat una mica les tintes, però, si, al món real, hi ha gent amb unes dèries que són gairebé patologies.

      Elimina
  12. Bonica història d'amor, com dèia Woody Allen, "si la cosa funciona"... ?! Seria major que ell, però segur que es conserva molt bé! I ... caldria veure-li l'aspecte a ell, que segur que no era Harrison Ford!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella es conservava, és el que tenen les mòmies, i ell... no desmereixia d'ella.
      Diguem que feien bona parella.
      I la "cosa" va funcionar!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...