De sempre li havia agradat fer miniatures, però la seva afició mai havia interferit ni en la seva vida social, ni en la de parella. Trobava temps per tot. Es sabia organitzar. Fins que el Ricard el va engrescar a participar en un concurs regional.
Aleshores va decidir guanyar, reproduint a escala i amb tot luxe de detalls el temple de Kukulkan, la piramide de Chichén Itza. Va aconseguir tota la informació que requeria, es va proveir de material i es va atrinxerar en el quartet de la planxa.
A partir d'aquell moment dedicava totes les hores del seu lleure a culminar aquella obra que li havia de donar reconeixement entre els miniaturistes de pro.
- Pep, hem quedat per sopar amb els Rovira, espavila!
- Ho sento, Laia tinc molta feina, he que calcular bé les coses abans de començar. Ves-hi tu, cariño
- Pep, fa un dia esplèndid, anem a la Barceloneta a passejar i fem una paelleta?
- Impossible bonica, estic molt liat
- Pep, en Ricard té entrades pel Lliure, hi anem, oi?
- Vaja, em sap greu, ara no puc deixar la maqueta. Ves-hi tu, si vols.
- Pep, podríem anar al Florida, en fan una que té bones crítiques.
- Prou, Laia que no veus que tinc feina!
- Pep, que et sembla si...
- No, pesada!
- Pep...
- No!
La Laia va deixar de proposar-li a en Pep sortides i activitats. Va començar a prescindir de la seva companyia i sortia amb els amics i sovint amb el Ricard. Al cap de mig any va pensar que si per en Pep era més important aquella remaleïda piràmide que ella potser no se l'estimava tant com va jurar aquell dia a la platja de Caldetes. I va començar a trobar-li defectes que fins aleshores no li havia vist.
Resumint: En Pep va guanyar amb tots els honors el concurs regional i va poder posar el diploma que ho acreditava, un diploma molt bonic amb artístiques orles de filigrana, a la mateixa pared i al mateix clau on abans penjava la fotografia de la Laia i d'ell, feliços i somrients, aquella tarda que s'havien jurat amor etern a la platja de Caldetes . :-(
La Laia ara surt amb el Ricard.
;-)
Veig que la Laia necessita atenció exclusiva a part que es d'aquella gent que no sap estar sola.
ResponEliminaI tant que sap estar sola! No necessita de ningú. El que passa és que hi ha coses que en companyia són més divertides.
EliminaLa Laia ha fet una bona elecció.
ResponEliminaEn Pep ja pot començar a fer una altra maqueta per al proper concurs.
La veritat és que va quedar una mica tocat quan va marxar la Laia. Però estava tan orgullós del seu triomf que ja s'ha apuntat a un concurs nacional de maquetes fetes amb mistos. Ha pensat fer el Taj Mahal. Amb això estarà entretingut una temporadeta.
EliminaTotalment d'acord amb en Pons!
ResponEliminaDoncs jo no penso que la Laia sigui una noia dependent de ningú. Sap està sola, però si té parella és per alguna cosa.
EliminaNo és bo obsessionar-se amb res, sempre acabes deixant alguna cosa pel camí...
ResponEliminaPetonets.
Tens tota la raó, M.Roser. A vegades pel camí es poden deixar coses importants.
EliminaPetonets!
Potser no és cert, però aquí sembla que tothom està content, no? Si tant li importava a ell el premi, tots han sortit guanyant. En especial el Ricard, que la sap molt llarga!
ResponEliminaL'idea va ser del Ricard i això és una mica sospitós. La Laia ja li agradava des de l'Institut i ...ves per on!
Elimina;-)
Ell ja té les seves maquetes... Visca la Laia, que s'espavila molt bé sola!
ResponEliminaVisca en Pep també que fa la seva i s'ho passa pipa...
I au! Cadascú al seu rotllo... Un molt bon relat, Glòria!
Gràcies, Carme. Qui sap si en Pep trobarà la seva anima bessona al proper concurs de maquetes... I si no que les vagi fent solet!
EliminaLa Laia també ha buscat el seu clau on penjar-se.....normal
ResponEliminaDiuen que un clau treu l'altre clau. I així ha estat!
Eliminales aficions són bones i necessàries, les obsessions ja no tant..
ResponEliminaÉs molt bona cosa tenir una afició, però s'ha de deixar temps per tot.
EliminaUna abraçada!
tanta passió per les miniatures .....ja es veia venir
ResponEliminamolt bon relat!
Les aficions han de ser compartides per la teva parella, sinó passen aquestes coses.
EliminaGràcies, Elfree!
Cadascú té el que es mereix.
ResponEliminaVa ser bonic mentre va durar!
EliminaAra en Pep té un diploma i la Laia un nou pretendent.
No li devia interessar molt la Laia, si no hagués pogut fer una maqueta d'ella...
ResponEliminaLa Laia tenia moltes corbes i no s'estava mai quieta, no servia per model de maquetes.
EliminaUns la tenen per les miniatures, altres pel futbol ... hi ha temps per a tot, això si que no tothom ho entenen. ;)
ResponEliminaMolt bo, nina!
Aferradetes!!
Si, les aficions han de ser un esbarjo, no una obsessió, sinó passen coses imprevistes, tot i que són previsibles.
EliminaAferradetes, bonica!
Deixar-se aconsellar pel Ricard no ha estat una idea brillant. Però segur que trobarà alguna companya maqueta per compartir aficions.
ResponEliminaHa,ha! Ara m'has fet riure amb això de la "maqueta".
EliminaSi és "maqueta" i li agrada fer miniatures serà la parella ideal per en Pep.