diumenge, 18 d’octubre de 2015

RELATS CONJUNTS: El Peixet ros

La nostra aportació a Relats Conjunts.




-Mira el “peixet ros”!
En Ximo anomenava així al foraster que feia pocs dies venia a la platja. Era un xicotet ros, vestit amb roba de bany, que entrava decidit l’aigua, nedava –crawl, braça- sortia i aviat marxava amb l’home de la gorra que l’esperava a l’ombra.
En Ximo i en Nel·lo xipollejaven prop de l’aigua o s’estiraven a la sorra, deixant que les onades els embolcallessin, no s’endinsaven a l’aigua perquè, tot i vivint a tocar el mar, no sabien nedar gaire.
Aquell dia el Peixet-Ros es va parar prop d’ells, mirant-los.
-Ei, que mires com un mussol, vine, gitat amb nosaltres. Treu-te aquesta roba, tens por d’ensenyar el pardal! Ha,ha,ha.
El noi va dubtar, sense saber que fer, però animat pels gestos de Ximo, finalment es va despullar i s'estirà al seu costat.
- Oi que s’hi està bé? Com te dius, nano?
- Sorry?
-Òndia, es diu Sorri!  Ho has sentit Nel·lo? Quin nom més lleig!
El rosset, innocent, somreia beatíficament, i en Ximo convençut de que no l’entenia es va anar embalant.
-Quina cara tan pigada, que lleig que ets, tens la cara com una paella, ha,ha,ha!.  I el nas com una trumfa!
En Nel-lo reia a cor que vols i en Ximo cada cop més descarat:
-I tan blanc! Que no hi ha sol allà d’on vens. Ves que no et fiqui un bitxo al forat del cul i canviaràs de color. Ha,ha,ha!
-Ves que no t'hi fiqui jo una ortiga, carallot, que ja sé qui és ta mare, vigila que no li hagi d’explicar com t’agrada d'abusar dels menuts.
L’home de la gorra havia aparegut sobtadament i després escridassar a l’atrevit va ajudar a vestir al noiet ros i van marxar.
-Apa, Ximo, t’ho has buscat.
-Bah! A mi no em fa por el xofer amb la seva gorra, ni ningú.
El Peixet-Ros va continua baixant a la platja, fidel el seu ritus natatori, però ja no és va acostar més a ells.
Aquell dia de bon matí ja els pescadors els hi havien advertit que no baixessin a la platja que hi havia forta ressaca. Però ells van pensar que a la sorra si estava bé i no hi havia perill. I allí s'estaven, però quan va arribar el Peixet-ros que semblava disposat a entrar a l’aigua, en Ximo per demostrar que era un valent, amb tota imprudència, d’una revolada és va llançar al mar.
Immediatament les ones el van rebolcar, ell lluitava inútilment per sortir de l’aigua entre els seus crits de pànic i els de socorrs d’en Nel·lo. El Peixet-Ros es va llençar decidit a salvar-lo però semblava improbable que ho aconseguís, era menut i amb el Ximo agafat del coll perillaven tots dos. Per sort l’home de la gorra, alt i corpulent, sempre vigilant, va aconseguir treure’ls a la sorra sans i estalvis.
Des de aquell dia ja no van tornar a veure al Peixet-Ros, uns deien que havia tornat al seu país, altres que ara anava a la platja del Morro.
I en Ximo, ajagut a la sorra, pensava que si enlloc de ser tan brètol, fen-se el milhomes, hagues procurat l’amistat del foraster, aquell noiet rialler i generós disposat a arriscar la vida per salvar-lo,  potser tindria un amic més. I potser hauria pogut aprendre d'ell coses noves, qui sap si l’hauria ensenyat a nedar i tot! 

                                                                                    :-(



14 comentaris:

  1. Llàstima d'oportunitat perduda...

    Un conte bonic, amb la reflexió final tan esperançadora. Tant de bo tots els que fan el brètol poguessin reflexionar d'aquesta manera tan maca. Aprenem del teu contes, del peixet-ros i d'en Ximo també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser m'ha quedat una mica moralitzant el relat aquesta vegada. Però és cert, a vegades es fan o diuen coses per destacar que ens priven de l'oportunitat de conèixer persones realment interessants.

      Elimina
  2. M'ha descol·locat el teu post perquè hi havia un 69 amb el mateix dibuix...
    Una història molt didàctica, no es pot set tan milhomes que després se'n va sortir escaldat...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, m'ha sortit la vena pedagògica en aquest relat1
      Va com va!
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  3. Ui, quin despiste, era un altre relats conjunts...

    ResponElimina
  4. tant de bo els brètols, que n'hi ha més dels que no es pensen, és donessin compte com en Ximo de lo carallots que poden arribar a ser i de les oportunitats que van perden pel camí. Tant de bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que n'hi ha, i molts, quan sento explicar casos de bullying m'esgarrifa pensar el cruels que poden arribar ser alguns nanos amb els seus companys, quin afany tan erroni de protagonisme!
      Per sort el Ximo no és un mal nano, una mica pinxo, només.

      Elimina
  5. La canalla, ja se sap, sempre s'han de fer els milhomes, la inseguretat, el voler ser sempre més. Però en Ximo va aprendre una bona lliçó, segurament la propera vegada, serà més respectuós amb els nouvinguts. Bona proposta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Ximo tenia el seu territori i als ulls del Nel·lo era un lider nat. Volia demostrar-ho d'aquesta manera tan estúpida, aprofitant-se de la situació. Però és un bon nano i n'està penedit, perquè sap que amb el "Sorry" haurien pogut ser bons amics.
      Gràcies XeXu!

      Elimina
  6. Un retrat d'una oportunitat perduda més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que, possiblement, ja no es tornarà a presentar.
      Gràcies, Rafel!

      Elimina
  7. Si hi hagués una segona oportunitat,potser seria diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur! De tota manera crec que l'experiència pot servir per millorar-lo.
      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...