divendres, 9 d’octubre de 2015

"SENSE SABATES"

Un poema de les últimes itineràncies.


 





M'omples amb ta absència
i amb el silenci em parles.
Quan no et veig, sé que diu
la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc
que la penombra amaga,
el foc que desfà el gebre
i fon la rosada.

Però la pell batega
I el cor em porta a tu,
sense sabates.

                                                Glòria 


12 comentaris:

  1. Em torna a commoure i a agradar molt, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. M'encanta participar a les Itineràncies. M'obliga a posar-me les piles de tant en tant.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Oi que sí? és un poema d'amor senzill i dolç.
      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. No calen pas sabates per anar a buscar l'amor...Molt bonic!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lleugera, lliure, és la millor manera d'anar-hi.
      Gràcies, M.Roser, i petonets!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, Marta, jo també estic encantada de que t'hagi agradat.
      :-)
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Res millor que uns peus descalços per tocar bé de peus a terra.
    Fantàstic poema!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tocar de peus a terra i alhora volar!
      El que fa l'amor...

      Elimina
  6. Els meus millors moments duien sandàlies o pell sense sabates. Deu ser per això que m'agrada....i escriure a l'estiu descalç fa que l'escriptura sigui més sensual.

    ;-)*

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...