divendres, 29 d’abril del 2016

APRENENTA

Estic entossudida  en aprendre a pintar aquarel·les. No és fàcil, no us penseu, i sovint em surt algun "xurro" que no penso ensenyar-vos.
Aquesta m'ha quedat presentable. I com què no passa gaire sovint aprofito per fer-ne un post. 


                   No està malament, oi? 

                            Jo constant a veure si finalment me'n surto...

 

22 comentaris:

  1. Que no està malament dius? Si és una preciositat...No si val a infravalorar-se!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Roser, és que les companyes ho fan molt bé! Però la majoria pinten al oli. A mi m'agrada l'aquarel·la, rareta que és una!

      Elimina
  2. Està molt bé, aquests tons diferents del pètals estan ben aconseguits i el fons també m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé no sé si m'ha quedat, però fa goig, oi?
      La meva avia deia : "Fent i desfent aprèn l'aprenent".
      El mal és que, com tu saps, l'aquarel·la no és pot rectificar.

      Elimina
  3. Doncs no, no està gens malament.
    Admiro a la gent que sap pintar, jo sóc un desastre.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en sé, però m'agrada dibuixar i vaig fent provatures amb el pinzell, a veure que surt.

      Elimina
  4. Va...ara em diràs que ets tossuda? No m'ho crec. Anant-ho provant s'han aconseguit moltes fites, veig que vas per bon camí doncs podem veure clarament el que ens transmets.
    NO està malament està molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, Joan, el lliri que estic pintant ara m'està quedant bastant estrany. Em penso que no us l'ensenyaré pas...
      :(

      Elimina
  5. El vermell de la rosella.
    A punt per fer-ne una bandera
    pel primer de maig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vermell de la rosella
      bell contrast
      del blat que rosseja.
      :)

      Elimina
  6. Jo estic provant d'aprendre a recitar amb l'ajuda del meu pare, de moment ho trobo impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec que ho fas força bé, Helena. Segur que amb l'ajut del teu pare et sortirà perfecte.
      Penso que és important vocalitzar i no corre massa.

      Elimina
  7. L'aquarel·la és molt difícil, pràcticament no es pot corregir i gestionar la transparència dels colors es fa complicat. Per això crec que està molt bé la teva feina. Ànim per continuar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fan mullar molt el paper i em costa controlar els colors amb tant d'aiguat. I em fa por errar-la perquè, com bé dius, no és pot corregir.
      Penso que quan perdi la por ho faré molt millor.

      Elimina
  8. Quina aprenenta tan espavilada! Quin caient de pètals i fragilitat que s'hi endevina. M'agrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Teresa, si sabessis la quantitat d'aquarel·les que hi esguerrat!!!
      Les teves paraules m'animen, gràcies, bonica.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Gràcies, Gemma. A mi també m'ho sembla, sinó no us l'hauria ensenyat pas...
      ;-)

      Elimina
  10. Si hi entengués et diria què em sembla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec que és una sort que no hi entenguis. Penso que deus ser un jutge sever.
      Quin perill!

      Elimina
  11. Jo també vull veure algun xurro! És evident que aquesta t'ha quedat molt bé, jo no en tinc ni idea de pintar ni de dibuixar, així que no et puc valorar la tècnica, però és bonic, i això ja és molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, molt bé no sé si està, però fa patxoca.
      Prometo fer més endavant un post de "xurros".
      Ben tornat, XeXu, et trobàvem a faltar.
      :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...