Estic entossudida en aprendre a pintar aquarel·les. No és fàcil, no us penseu, i sovint em surt algun "xurro" que no penso ensenyar-vos.
Aquesta m'ha quedat presentable. I com què no passa gaire sovint aprofito per fer-ne un post.
No està malament, oi?
Jo constant a veure si finalment me'n surto...
Que no està malament dius? Si és una preciositat...No si val a infravalorar-se!
ResponEliminaPetonets.
Ai, Roser, és que les companyes ho fan molt bé! Però la majoria pinten al oli. A mi m'agrada l'aquarel·la, rareta que és una!
EliminaEstà molt bé, aquests tons diferents del pètals estan ben aconseguits i el fons també m'agrada.
ResponEliminaMolt bé no sé si m'ha quedat, però fa goig, oi?
EliminaLa meva avia deia : "Fent i desfent aprèn l'aprenent".
El mal és que, com tu saps, l'aquarel·la no és pot rectificar.
Doncs no, no està gens malament.
ResponEliminaAdmiro a la gent que sap pintar, jo sóc un desastre.
Aferradetes!
Jo no en sé, però m'agrada dibuixar i vaig fent provatures amb el pinzell, a veure que surt.
EliminaVa...ara em diràs que ets tossuda? No m'ho crec. Anant-ho provant s'han aconseguit moltes fites, veig que vas per bon camí doncs podem veure clarament el que ens transmets.
ResponEliminaNO està malament està molt bé.
Doncs mira, Joan, el lliri que estic pintant ara m'està quedant bastant estrany. Em penso que no us l'ensenyaré pas...
Elimina:(
El vermell de la rosella.
ResponEliminaA punt per fer-ne una bandera
pel primer de maig.
El vermell de la rosella
Eliminabell contrast
del blat que rosseja.
:)
Jo estic provant d'aprendre a recitar amb l'ajuda del meu pare, de moment ho trobo impossible.
ResponEliminaDoncs crec que ho fas força bé, Helena. Segur que amb l'ajut del teu pare et sortirà perfecte.
EliminaPenso que és important vocalitzar i no corre massa.
L'aquarel·la és molt difícil, pràcticament no es pot corregir i gestionar la transparència dels colors es fa complicat. Per això crec que està molt bé la teva feina. Ànim per continuar
ResponEliminaEm fan mullar molt el paper i em costa controlar els colors amb tant d'aiguat. I em fa por errar-la perquè, com bé dius, no és pot corregir.
EliminaPenso que quan perdi la por ho faré molt millor.
Quina aprenenta tan espavilada! Quin caient de pètals i fragilitat que s'hi endevina. M'agrada
ResponEliminaAi, Teresa, si sabessis la quantitat d'aquarel·les que hi esguerrat!!!
EliminaLes teves paraules m'animen, gràcies, bonica.
Està maca la rosella!
ResponEliminaGràcies, Gemma. A mi també m'ho sembla, sinó no us l'hauria ensenyat pas...
Elimina;-)
Si hi entengués et diria què em sembla
ResponEliminaDoncs crec que és una sort que no hi entenguis. Penso que deus ser un jutge sever.
EliminaQuin perill!
Jo també vull veure algun xurro! És evident que aquesta t'ha quedat molt bé, jo no en tinc ni idea de pintar ni de dibuixar, així que no et puc valorar la tècnica, però és bonic, i això ja és molt.
ResponEliminaHome, molt bé no sé si està, però fa patxoca.
EliminaPrometo fer més endavant un post de "xurros".
Ben tornat, XeXu, et trobàvem a faltar.
:)