RELATS CONJUNTS: Una vídua recalcitrant

La nostra participació a Relats Conjunts.

Eren moltes emocions! La cerimònia s'havia celebrat, malgrat les reticències inicials dels clergues, amb molts sacerdots, molts gori-goris i gran afluència de gent. Ara necessitava descansar, desconnectar, però a l'arribar a casa l'esperava un present, un llibret de poemes amb una apassionada dedicatòria.

Això era massa, sobre tot per una vídua que arribava del funeral del seu marit!

Quan es va cassar amb el Giulio Chiesa va pensar que seria per sempre. El va conèixer al Liceu, quan amb els seus papàs van anar a felicitar-lo per l'èxit de Nabucco. Només de mirar-se els ulls van saber que eren l'un per l'altre. Malgrat l'oposició dels pares, que els semblava que un "tenorino", per guapo i famós que fos, no era prou per la seva única i bonica filla i després de un turbulent nuviatge, amb fuga inclosa, es van casar, de pressa i corrents, un matí a Sant Just i Pastor. Després d'una ardorosa lluna de mel viscuda entre actuacions als millors teatres europeus i nits de passió a l'hotel, tot va acabar de cop i volta quan en un assaig al Giulio li va caure un sac de la tramoia i el va deixar difunt damunt del escenari. A la viuda li va quedar el cor trencat, un bon pis a Paris i un palauet a Florència, a demés d'una substanciosa indemnització.

Després d'uns mesos de dol rigorós i de sentir una buidor al cor que esgarrifava, va poder comprovar que sentia també una buidor esfereïdora entremig de les cames, va comprendre que el sexe li agradava molt més del que fora desitjable en una dona sense marit.  I quan, després d'un temps prudent el Baró de Grinyol, que sempre havia estat enamorat d'ella va demanar-li que es casés amb ell no va dubtar ni un moment. Aquest cop la lluna de mel va ser tot un any voltant pel món, després és van instal·lar a una finca propietat del Baró per passar-hi l'estiu. Durant una cacera el flamant marit va caure del cavall i va morir al instant.

A la doble vídua li va quedar el cor trencat  i un munt de finques i pisos del patrimoni del finat.

Allunyada del món va estar gairebé un any, quan va alleujar el dol va anar a visitar una exposició de pintures de Ramon Casas, allí li van presentar a Miquel Boter, un important economista, interessat per la política i les dones guapes. Quan la va veure es va enamorar de la bella vídua com un passerell  i no va parar fins a aconseguir-la. Val a dir que ella estava ben disposada, pel cor buit i l'altre buidor esmentada.

Un cop casats el seu amor era un festival de passió, el Boter era un amant molt expert i li podia ensenyar moltes coses que ella no havia tingut temps per aprendre. Però aquest cop també la vídua estava predestinada. Per una picabaralla amb un rival polític, que va acabar en insults, el seu amant espòs va perdre la vida en un estúpid duel. Va costar Deu i ajuda que l'enterressin en sagrat i que li fessin uns funerals com una persona de la seva rellevància es mereixia. Altre cop la deixaven amb el cor partit i una cartera d'accions i obligacions molt més que important.

 I ara que, esgotada, tornava de la cerimònia la donzella li entrega un paquetet amb un llibre de poemes que l'internacional escriptor Bergas Llisa li dedicava a ella, desitjant-li, amb poètiques paraules, alleujament al seu dolor  i oferint-se per consolar-la si calia. 

Pobre Isabel, els homes no escarmentaven! Ho tenia que tornar a intentar? O valia més que deixés el cor tranquil i es busqués un gigoló???

                                                                                                 :-(