D'ençà novembre que enyoro
les tardes de Primavera.
L'hivern té unes tardes tristes
amb aspror de fruita verda.
Destemprança i malestar
en aquestes hores fredes.
Ella, tímida, es va apropant
amb unes passes d'incertesa:
cada dia, un raig de llum,
a cada arbre, nova gemma,
fins que arriba el vint de març
i es un esclat es presenta:
Collarets de gessamí,
arracades de poncelles
i una corona trenada
feta d'heura i assutzenes.
Tot s'anima amb la claror!
Quina joia a casa meva,
floreixen en nous rebrots
les plantes de les torretes!
Las tardes ja han madurat,
ara són dolces i tendres.
Es senten cantar els ocells,
i la gent està contenta,
té en els ulls nova lluïssor
perquè el cor està de festa,
doncs la primavera reviu
il·lusions que el fred congela.
Glòria
Pintura de A. Mucha
Què hi ha més clàssic que fer poemes a la primavera! Compte, que se t'ha escapat una s on havia d'haver-hi una ç!
ResponEliminaMés que clàssic és obvi. Que faríem els poetes sense la Primavera, sense les flors, sense l'amor? Ja trobaríem temes, ja, però no serien tant agradosos.
EliminaJa he corregit l'errada, gracies XeXu!
Un bon poema de primavera... Té un ritme i una rima preciosos... Per llegir en veu alta, per cantar fins i tot...
ResponEliminaGràcies, Carme, sempre tan benevolent amb els meus poemes! La veritat és que agreixo l'entrada de la primavera, malgrat l'astènia i les al·lèrgies, aquesta claror que cada dia augmenta em dóna vida.
EliminaNo sé perquè però aquest any, l'arribada de la primavera ha estat sense pena ni Glòria, feia tant de temps que ja ho era!!!Res a veure amb aquesta preciosa i alegre arribada que ens pintes tu. Un poema bonic perquè si i molt alegre.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Doncs si que em dóna alegria la primavera, pels motius que explico a la Carme, veure com s'allarguen els dies m'anima a fer coses que no sempre em venen de gust a l'hivern, quan a les cinc ja és fosc...
EliminaLa primavera sempre ha estat present en la poesia mundial. Aquí ens ofereixen un bonic poema sobre ella, on narres molt bé com ens va omplint de vida i color.
ResponEliminaFer poemes sobre la primavera és ben complicat. Quin poeta no l'ha exalçat i moooolt millor del que pugui fer jo!
EliminaEl que descrit és la sensació que em provoca, el que sento.
Gràcies Alfonso pel teu comentari!
Jo també enyoro la primavera des de novembre! Espero sempre el pas de puça.
ResponEliminaTu sí que en saps, Glòria, de ser a l'alçada d'aquest temps amb els teus poemes!
Gràcies, Helena, veig que és un sentiment que compartim. La Primavera és bella en si mateixa, malgrat les al·lèrgies, les astènies i les depressions que pugui provocar. La llum i el despertar de la Natura és un espectacle preciós.
EliminaQuè faríem sense ella, oi?
ResponEliminaUn poema preciós, Glòria.
Bessets!
Gràcies, bonica.
EliminaEls meus desitjos de que passis una meravellosa Primavera!
Aferradetes