diumenge, 1 de novembre del 2020

Grans poetes entre nosaltres: "ELS MORTS" de Joan Margarit

Un poema colpidor, en un dia adient, d'un gran poeta, admirat i reconegut, que sempre té la mort com un leitmotiv a la seva obra.  


 


 

Els tres cops dels palmells damunt del mur:
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.

Un, dos, tres: pica paret.
Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelma
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.

Un, dos, tres: pica paret.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.

Un, dos, tres: pica paret.
No ens apartàvem mai del seu costat.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.

Un, dos, tres: pica paret.
Ja no m’importa si la Mort em veu:
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.

 

                               Joan Margarit

 

6 comentaris:

  1. en Margarit te un punt de tristessa, de pesimisme de vegades que no va amb mi, pero no puc evitar que m agradi molt llegir lo !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi em passa alguna cosa semblada, reconec que és un gran poeta, però llegir-lo em fa sentir trista. Amb Lluis Llach també em passa

      Elimina
  2. Un poema amb molt de sentiment, segurament recordant les persones estimades que ha perdut el poeta...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort sempre està molt present en la poesia de Margarit, aquest poema és colpidor, més quan veus la paret a prop.
      Petonets, M. Roser!

      Elimina
  3. L'he llegit fa poc a Poètica. Construcció d'una lírica. És molt colpidor sovint, Margarit, no és de la poesia d'una posta de sol, precisament.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...