Un bon veí, el veí de dalt, ens recorda que avui fa 70 anys un POETA, amb majúscules. Ho celebrem compartint aquest sonet, que és una confessió i una autobiografia.
PER MOLTS ANYS, POETA!
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!
Narcís Comadira
"El verd jardí"
I a demés pinta!
Pintura N. Comadira
Un molt bon poema!
ResponEliminaSi que és bo.
EliminaI gracies per fer-nos recordar de l'aniversari, veí!
Bona nit.