dimarts, 2 d’octubre del 2012

LLUNÀTIQUES

Un poema per avui, que hi ha lluna plena
 

 
No puc apartar de tu el meu esguard,
rellotge sense hores, moneda argentada,
perla de la nit, espill sense imatge.

Hipnòtica llum:
Tu senyales l'hora per les dones gràvides,
i manes fluctuar el mar i l'onada.

Blanca i Fantasmal,
quan brilles de nit, tu ets el diner 
que paga basardes.

Lluna mentidera, que preciosa ets!
Que poc assenyada!
Una nit minvant
      negra nit a l'altre,
                Fins a esdevenir moneda de plata,
                    deliri de llops i de verges pàl·lides.

                                                             Glòria



Publicat el dia 17.02.11

8 comentaris:

  1. T'he imaginat llegint-me'l... Tinc un calfred de bellesa.

    ResponElimina
  2. La imatge de la lluna poc assenyada i el ritme cavalcant de les nits fins arribar al deliri son una autentica passada.Ptns Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, ja t'imagines la lluna fent de les seves.
      Quina imaginació, Enric! ;)

      Elimina
  3. M'ha agradat moltíssim això de "Blanca i Fantasmal, quan brilles de nit, tu ets el diner que paga basardes". Una gran descripció de la lluna! Com la Cantireta no puc evitar imaginar com el llegeixes. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi la lluna plena, tot i sent tan bonica -perquè mira que ho és- em fa una mica de basarda...no sé el motiu.
      Caram, al final pensaré que els llegeixo bé el poemes, jo!

      Elimina
  4. Perquè serà que ens atrapa la màgia de la lluna, potser perquè és misteriosa i no la podem abastar...Em sembla que la lluna va fer el ple el diumenge, però tan se val encara que no sigui ben rodona...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Roser, la lluna va canviant, de forma, de color i de tan bonica que és sembla màgica!
      I no cal filar prim. Malgrat que el ple era diumenge avui també està rodoneta. (Tu dissimula, dona)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...