Un poema del menorquí que el 2011 va ser anomenat Poeta de l'any per Govern de les Illes Balears.
A LA POESIA
El poeta és veritablement lladre de foc.-Rimbaud-
De vegades el full és un gran pantà blanc
on, els signes són crits, soterrat hi ha l'infern.
T'he estimat tant de ver que he volgut agraït
ser poeta i t'he donat de tot cor la meva ànima.
El festiu vaixell ebri s'ha enfonsat i el jove
de la vall amb dos tirs al costat era Déu.
Sense tu res no hauria tingut emoció
ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.
Je ne sais plus parler. Tot està consumat.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d'un somni.
Ponç Pons
Bon vespre. T'escric de Relats Conjunts. Si vols participar, només has de fer el relat que t'inspiri la imatge proposada aquí al blog (en posem una cada mes). Quan el tinguis, només has de deixar un comentari al post de la imatge amb l'enllaç al teu relat per tal que puguem venir-lo a buscar i afegir-lo a la llista amb els altres. Pots llegir les propostes dels altres participants a través d'aquesta llista. Esperem el teu relat, gràcies per participar.
ResponEliminaM'agrada molt el Pons. Tot i que mala llet els pares de posar-li Ponç! O és un alias?
ResponEliminaNo ho sé, noi. Crec que és el nom, a tot arreu surt com a Ponç. Tens raó no van estar gaire encertats els pares triant-li el nom, més aviat sembla un "xistu".
EliminaPor ser va ser una prometença...
Ara, el poemes molt bons.
Bona nit!