Has passat per al vida
com l'ombra que no ha fet soroll.
Has estat sota un bosc embogit
a on les nits eren llargues i fredes,
els dies llargs.
Trepitges aquesta terra
a on creixen els matolls de la vida.
Els porto a dintre meu.
Has tancat amb aquesta gran porta de marbre
tots els sentiments
i les teves emocions.
Tot l'amor que t'has emportat
podies haver-lo deixat.
Jo l'he trobat a faltar.
Ma. Àngels Carreras Tornés
Gracies, Maria Àngels, es un poema molt inspirat
Mª Angels, gràcies pel teu poema. Que els angels acompanyin a la teva poesia. Gràcies Glòria per fer-la sentir des de aquest bloc tan inspirador. Palabras de ángel.Rosa Maria Vargas
ResponEliminaSi, és un poema amb molta sensibilitat. Dona gust tenir aquests col.laboradors!
EliminaI gracies pels vostres afalacs al bloc.
Rosa Maria esperem el teu llibre de poemes!
Gràcies per haver-me donat la possibilitat de veure un dels meus poemes escrits a la xarxa. Estic contenta d'haver-lo compartit amb tots vosaltres.
ResponEliminaMª Àngels, l'agraïment és mutu. La teva és una poesia molt sensitiva, que arriba al cor.
EliminaEl febrer, amb el teu permís, en posarem algun altre.