dijous, 5 d’abril de 2012

"ARQUITECTURA" de Montserrat Aloy


Un privilegi de col·laboració, avui Montserrat Aloy amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".




Pel desig de construir no és,
ni per afany d'eternitat,
que el cervell inventa cases
i l'esperit compra els mobles.
Davant del buit tot és possible,
inclòs allò que no fou mai:
enderrocar el defecte, parlar més bonic
i llogar les golfes de la personalitat.
Imagina que ets brocanter,
vendries defectes de segona mà?

                                M. Aloy

                          


2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Digues-li que les gracies les hi dono jo, que fa molt bona poesia i que és molt maca! ;-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...