"ARQUITECTURA" de Montserrat Aloy

Un privilegi de col·laboració, avui Montserrat Aloy amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".

Pel desig de construir no és,

ni per afany d'eternitat,

que el cervell inventa cases

i l'esperit compra els mobles.

Davant del buit tot és possible,

inclòs allò que no fou mai:

enderrocar el defecte, parlar més bonic

i llogar les golfes de la personalitat.

Imagina que ets brocanter,

vendries defectes de segona mà?

                                M. Aloy