RELATS CONJUNTS: Gronxador (Segona Proposta)

Segona proposta als  Relats Conjunts.

El senyor Norton es passava tota la tarda al seu jardí. Hores i hores assegut al gronxador , amb els ulls tancats i fumant en pipa.

Anys enrere era un home molt actiu, tenia el basar més important del poble i no parava de treballar. L'ajudava la seva dona, la Doreen, una dona molt bonica i riallera que feia molt de goig, sempre polida, darrera el mostrador amb la seva bateta rosa. Als homes romàntics els recordava un pom de flors acabat de collir, fresc i olorós i als més llaminers una madalena sortida del forn turgent i càlida... Ella feia broma amb tots però no permetia confiances a ningú, no volia problemes ni complicacions amb la clientela femenina, que era molt nombrosa. Amb els representants i venedors era un altra cosa. Amb ells si que coquetejava i força. El senyor Norton no deia res, mai cap mal gest ni una paraula més alta que l'altra davant d'aquesta actitud frívola de la dona.

Un dia la Doreen no estava a la botiga. Havia anat a cuidar a la seva mare, que s'havia trencat el maluc, va explicar el botiguer.

El dies passaven i la malaltia es complicava i s'allargava, segons el marit. Van començar les murmuracions i suspicàcies fins que algú va dir que havia vist a la dona del bracet d'un senyor molt elegant a la ciutat on suposadament cuidava a la mare.

Al cap d'un temps el sr. Norton va traspassar el negoci i va començar el costum de passar les tardes al gronxador. Un matí el carter el va trobar amb el cap sobre el pit i la pipa a terra. Cyrus Norton estava mort.

Uns quants mesos després el nou propietari de la casa, va arrancar el arbre, amb gronxador inclòs, per construir una ostentosa piscina. Entre les arrels va aparèixer les restes d'un cos de dona, embolicats en uns parracs de color indefinible, on es distingien clarament uns botonets de color rosa.

El carter, que ajudava a la construcció de la piscina, es va estremir recordant al Sr. Norton xuclant la pipa amb els ulls tancats. Quan de tant en tant els obria escopia a terra...

Ho sento, aquest balanci m'ha semblat força sinistre...