Quanta força transmeten els arbres!...
La gent diu que els arbres
oculten el bosc...
A mi m'espanta el bosc,
fosc i misteriós.
Prefereixo un arbre
orgullós i ferm, desafiant al cel.
Vigorós el tronc, relleus torturats
que l'escorça arrapa.
Sento sota el peus bategar-hi arrels,
que em donen confiança.
M'hi acosto:
La resina fa camins brillants
i perles d'olorosa flaire,
corrues de formigues
negres i robustes que pugen
i baixen. Tot un món.
Miro enlaire i veig un laberint
de fulles i branques
que es gronxen al vent...
No vull un bosc, m'hi perdo!
No vull un bosc, m'espanta...
Jo vull al meu arbre.
L'estimo, i l'abraço
i la seva força em traspassa!
Les formigues van pel meu canell
formant un canviant braçalet d'atzabeja
Glòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada