A la tieta Teresina li agradava espantar-nos. Els dies d'estiu que passàvem al mas dels avis, havent sopat, ens explicava unes històries de por que ens posaven els pèls de punta. Ella asseguda al gronxador, que grinyolava, i els nebots per terra escoltant-la.
L'àvia la renyava:
-- No espantis a la mainada, li deia.
-- Mainada! Uns ganàpies és el que són. Les nenes en edat de merèixer i els nens amb pèl al bigoti! Mainada, bah!
La tieta Teresina, la tieta soltera, com li dèiem per fer-la enfadar, no era massa afectuosa, tot i que tenia molt bon cor.
Aquella nit, que amenaçava turmenta, estava especialment inspirada i asseguda al gronxador, amb aquells garranyics, garranyacs sinistres, ens va explicar una història esgarrifosa que superava les dels vampirs, homes-llop i ànimes en pena del seu repertori: Un home sense cap que amb una destral tallava colls a tort i a dret les nits de tempesta. Dit això i el primer tro ens va fer xisclar i córrer cap el mas. Com sempre que plovia fort se'n va anar el llum.
A la meva habitació, tremolava de por. Tenia el privilegi de dormir sola, perquè era de les “ganàpies”, però això que m'havia fet tanta il.lusió, ara em semblava un inconvenient.
Vaig aguantar tant com vaig poder, però quan el vent va obrir de cop els finestrons vaig arrencar a córrer i a la llum dels llamps vaig arribar a l'habitació de la tieta soltera.
I a la llum dels llamps vaig veure que qui estava al llit era el Raimondet, un cosí llunya dels més ganàpies. Em vaig quedar gelada. Que feia a l'habitació de la tieta? M'havia confós?
-Ara es riurà de mi i de les meves pors, vaig pensar. Però no se'n va riure, no
Des de aquell dia la tieta no ha explicat més contes de por, al Raimondet no l'han tornat a convidar i jo ja no m'espanto fàcilment.
Ara sóc jo qui seu a la gronxadora. Amb un llibre de poemes a les mans.
Vaja amb la tieta Teresina, m'he quedat amb les ganes de saber si la tieta també era dins el llit.....o havia anar a buscar un got d'aigua a la cuina......aquestes tietes solteres!
ResponEliminaVes a saber! pot ser el Raymondet també tenia por.
EliminaGracies pel comentari, Marta.
Donar el tomb a les coses que no ens agraden hauria de ser un principi de vida!
ResponEliminaM'ha encantat el final! Salutacions!!
Canviar el que no ens agrada no sempre és fàcil, però s'ha d'intentar
EliminaGracies, Alba, celebro que t'hagi agradat
Felicitats, un relat molt sorprenent.
ResponEliminaGracies, Montse, el teu també m'ha agradat molt, tant com un cucurutxo de xocolate!
EliminaUn pèl sospitós aquest Raimondet. El que és cert que la ganàpia no ha agafat el relleu i li fa més pes la poesia.
ResponEliminaElla ha agafat el relleu del gronxador. A la ganàpia no li fa el pes el Raimondet, malgirbat i ple d'acne. A ella li agrada el Justin Bibier.
Eliminacarai carai amb la tieta Teresina....molt ben narrat!
ResponEliminaGraciés, maca. La veritat és que he trobat el gronxador un pél sinistre i la primera història que se m'ha acudit era una mica tétrica. No se si la enviaré...
EliminaAquesta és més "picarona".
Celebro que t'hagi semblat bé.
Caram, caram en Raimondet, i la Teresina... per la nit no explicaven històries de por precisament...
ResponEliminaLa que era de por era la tieta...
EliminaAy, les tietes solteres d'anys enrere! ;-)
Ja ja ja!
ResponEliminaQue bo!
El final no me l'esperava!
M'agrada que t'hagi fet riure.
EliminaTu no hi colabores? Segur que el teu relat sería bonìssim.
Un petonet, bonica. Glòria
Deu n'hi do amb la familia.
ResponEliminaSi, Mireia, si, Em sembla que a la tieta Teresina li agradava esvalotar l'aviram.
EliminaGracies pel comentari!
Convidats...sense demanar-ho :D
ResponEliminaSi, nena, aquestes coses passen a les millors famílies. ;-)
EliminaAbraçadeta!