dijous, 1 de novembre de 2012

*"PRESBÍCIA" - Relat breu

Si confiéssim més en la bondat de les persones podríem fer-hi aflorar el millor que hi ha en cadascuna d'elles.



Tinc una lleugera presbícia, i l’òptic em va fer unes ulleres que no me les poso mai, tret de la nit. El fet de ficar-me al llit i dur les ulleres una estona, ni que sigui per mirar a l’infinit, constitueix per a mi la màxima expressió de confort del dia. Ves, cadascú és com és.

Ahir vaig arribar a l’hotel de nit i molt cansada de tot el viatge, ja no tinc edat per aquests trasbalsos. Amb l’única idea de ficar-me al llit em vaig fer dur un got de llet pel recepcionista, però no acabava de sentir-me suficientment bé com per adormir-me en pau.

Vaig trucar de nou al noi de recepció i vaig demanar-li si em deixaria les seves ulleres. Era un noiet jove, polit i amable, el nét que tota àvia desitjaria. De seguida va pujar a l’habitació, va venir fins al llit, em va acotxar i em va posar les seves bifocals. Després em va demanar si desitjava alguna revista o alguna cosa per llegir, li vaig contestar que no calia. Quan ja s’incorporava per marxar es va repensar i em va besar el front. 

 
Sovint només cal confiar en la bondat de les persones per treure’n la seva millor part.

                                                        Eva Moreno i Bosch

 

Publicat el 17.04.11

6 comentaris:

  1. la bondat es una de les meves virtuts preferides. Fer pel gust de fer sense esperar res a canvi es una autentica passada. LLastima que sigui tan dificil de trobar.
    Molt bon relat Eva

    ResponElimina
  2. Certament la bondat és una virtut capital i escassa. És lamentable que escassegin els cors bondadosos.
    Gràcies pel comentari, Enric!

    ResponElimina
  3. Sigui real o no, el relat és preciós...Penso que hem de creure en la bondat de la gent...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creu-re en la bondat de les persones ja demostra que s'és una bona persona. Qui és malfia o no ho és o está escarmentada...
      Petonets!

      Elimina
  4. I en canvi, de pocasoltes el món n'és ple, com de pedres pel camí. No totes serveixen per bastir cases, oi?
    JO tinc un parell d'anècdotes molt interessants... ;)
    Hale, abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens forces coses per explicar-me
      Sort que ens veure'm aviat!
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...